Debat sense guanyador

A cada campanya electoral ens preguntem els ciutadans, i també els polítics, per a què serveixen els debats quan es redueixen a monòlegs i no s’entra en controvèrsia, ni es responen les preguntes plantejades. Ja no som a l’època en què Kennedy guanya la presidència perquè Nixon no es maquilla o en què Reagan capgira les eleccions pel seu domini davant de les càmeres, i ara tots van assessorats per sortir de les trampes i per llançar els seus missatges. Pot ser que els debats a hores d’ara ja no facin guanyar eleccions, però sí que les poden fer perdre i per exemple els debats de l’abril, la primera volta d’aquestes eleccions, van fer canviar el sentit del vot a un 7 per cent dels espanyols, una dada significativa tenint en compte que el doble d’aquesta xifra va esperar a l’última setmana per decidir el sentit del seu vot i que les previsions demoscòpiques apunten a un electorat molt volàtil, poc estable i que va canviant cada dia. Estan delimitades les grans opcions de dreta i esquerra i és més difícil que hi hagi salts d’electorat en aquests dos blocs, però la pugna es planteja per aconseguir l’hegemonia en cadascun d’aquests. I encara que és molt subjectiu atribuir a algun candidat la condició de guanyador o perdedor del debat, sí que mostren els sondejos posteriors que al que es va celebrar dilluns amb els candidats estatals Rivera, malgrat la seua agressivitat, no va ser capaç de guanyar espai ni pel centre ni per la dreta, mentre que el candidat de Vox, tot i les barbaritats que va dir, a més de convèncer els seus sembla en condicions de captar algun descontent de Ciutadans i els que consideren tou Casado. La seua presència en un debat estatal institucionalitza la ultradreta i evidentment perjudica les opcions de dreta tradicional que veuen més dividit el vot, mentre que a l’esquerra el gran perjudicat va ser l’absent Íñigo Errejón, que si ja està tenint problemes a la campanya, queda eclipsat per l’oratòria d’Iglesias, que probablement va ser el més brillant en el debat, i la imatge de seguretat i solvència que va intentar oferir Pedro Sánchez, al qual li va sobrar prendre notes com a manera d’eludir la polèmica que van intentar plantejar-li els aspirants. Tots van sortir-ne contents, però no hi va haver cap guanyador clar i molt menys algun missatge il·lusionant, especialment sobre el tema català amb la mirada de tots posada més enllà de l’Ebre.