L'hora de la veritat

Enrere queden les enquestes, les polèmiques, les patinades, les declaracions incendiàries... “Todo pasa y todo queda”, com al vers d’Antonio Machado. Avui és el dia de la veritat. Les urnes estaran buides quan obrin els col·legis electorals a les nou del matí i 314.421 lleidatans tindran l’última paraula per elegir quatre dels 350 diputats del Congrés i quatre dels 208 senadors que configuren les Corts espanyoles. Dèiem ahir que havia estat una campanya atípica i s’ha de veure si el cansament de l’electorat passarà factura en forma d’abstenció, tenint en compte que seran les quartes eleccions generals en només quatre anys. El desembre del 2015, Mariano Rajoy no va aconseguir formar govern malgrat guanyar els comicis i va haver d’anar al que llavors es va qualificar d’“històrica segona volta”. Noves eleccions el juny del 2016 i gairebé idèntic resultat. El PP va pujar una mica (va passar de 123 a 137 escons) i el PSOE va baixar lleugerament (de 90 a 85 diputats). Molt lluny quedaven els 175 necessaris per aconseguir la majoria absoluta. Rajoy va aconseguir formar govern, però tan in extremis que, per primera vegada, va prosperar una moció de censura que l’1 de juny del 2018 va convertir el socialista Pedro Sánchez en president contra pronòstic. I de nou a passar per les urnes. El 28 d’abril el triomf va ser per al PSOE, malgrat que es va quedar amb 123 diputats i va ser incapaç de formar govern. D’altra banda, es va celebrar el judici contra els nou líders independentistes, que fa més de dos anys que estan a la presó per l’1-O i va arribar la sentència, que els condemnava a un segle de presó. Catalunya ha estat la gran protagonista d’una campanya electoral en la qual s’ha normalitzat la presència de la ultradreta de Vox. Així les coses, i amb les enquestes augurant uns resultats que, de nou, estaran molt atomitzats, és una incògnita saber si un dels dos grans partits estatals aconseguirà sumar. Per la seua banda, Tsunami Democràtic va convertir la jornada de reflexió d’ahir en una onada de mobilitzacions, encara que aquesta situació ja es va viure a la campanya de les municipals del maig del 2011, quan el moviment 15-M va ocupar les places de tot l’Estat en protesta pel bipartidisme i contra una política que, segons denunciava, estava manejada des dels poders econòmics. Davant d’aquest panorama incert avui, més que mai, cada vot compta. Literalment.