Sense majoria cautelosa

La majoria cautelosa era el concepte que esgrimia per repetir eleccions el cap de gabinet de Pedro Sánchez, Iván Redondo, un politòleg que fins ara l’havia assessorat amb èxit com va fer abans amb Xavier Garcia Albiol o l’expresident d’Extremadura José Antonio Monago, tots dos del PP. Se li atribueix l’estratègia de Sánchez per triomfar en la moció de censura o acceptar el debat amb Vox per dividir el vot de la dreta i ara havia encunyat el concepte de majoria cautelosa per explicar que amb la repetició d’eleccions els socialistes ampliarien el seu marge de maniobra. Segons la seua opinió, davant de la fragmentació dels votants per la qüestió territorial, per la fractura generacional i per la crisi ideològica, els votants opten per qui els ofereix seguretat, perquè segons ha deixat escrit “la certesa genera vasos comunicants i la sensació de caos els trenca”. I amb aquesta teoria, els votants havien de votar Sánchez majoritàriament perquè els oferia seguretat, tenint en compte que el 65 per cent del cens té més de 40 anys, prudència i la institucionalitat que busca aquesta majoria. Evidentment, els seus càlculs han fallat i caldrà preguntar-se si la resposta a la sentència del procés a Catalunya ha desbordat les previsions i esquixat les cauteles o si posats a buscar seguretat han optat per altres opcions, però el resultat és que Pedro Sánchez ho té més complicat que fa sis mesos. La seua intenció és buscar un govern d’esquerres, sense haver de dependre dels independentistes catalans, però l’aritmètica parlamentària que ha sortit és més endiablada que a l’abril perquè, a banda de negociar amb Podem, necessitarà alguna forma de suport de Ciutadans, una cosa difícilment compatible des de la perspectiva ideològica, per superar el bloc de la dreta i els qui han anunciat que van al Congrés a mantenir el bloqueig. Una altra possibilitat seria reeditar el bloc de la moció de censura, però implicaria negociar amb ERC, una cosa que no convenç Sánchez, i una tercera possibilitat seria la gran coalició, que han descartat tant des del PSOE com des del PP, però que agrada a Europa i als sectors econòmics. No sembla possible perquè perjudicaria tant Sánchez com Casado, que sent al clatell l’alè de Vox, però tal com estan les coses tot és possible encara que sembla evident que l’únic candidat a la investidura continua sent Sánchez.