Desobediència assumida

El president de la Generalitat, Joaquim Torra, es va asseure ahir al banc dels acusats i va reconèixer que havia desobeït la resolució de la Junta Electoral per retirar una pancarta en favor dels presos del procés, a l’entendre que era una ordre il·legal i que aquest organisme no té competències per dictar-la i no està per sobre de la Generalitat. És la seua interpretació en un al·legat en què es va pronunciar a favor del dret a l’autodeterminació, de la llibertat d’expressió i en contra de la censura, criticant la politització de la justícia espanyola i mostrant la seua solidaritat amb els presos i exiliats del procés, però també va tenir to de comiat a l’afirmar que “benvinguda sigui la condemna” perquè servirà per reivindicar els drets civils, polítics i democràtics dels catalans. És un episodi més de les estranyes circumstàncies que estem vivint a Catalunya amb un president de la Generalitat al banc dels acusats, després que Artur Mas hagi estat inhabilitat pel 9-N i que Carles Puigdemont s’hagi exiliat a Brussel·les, i que a més ho faci per una qüestió simbòlica, però menor, per la presència d’una pancarta al balcó del Palau de la Generalitat, que a més va acabar retirant tot i que fora del termini marcat per la Junta Electoral. Fa l’efecte que tots han volgut marcar territori, seguir amb la batalla judicial preparant el terreny per als recursos davant dels tribunals europeus amb les qüestions prejudicials, que ahir va plantejar l’advocat de Torra, i fins i tot desbrossar la situació política amb el president com a nova víctima dels tribunals espanyols i un escenari nou en la política catalana. Torra s’enfronta a una petició de 20 mesos d’inhabilitació i multa de 30.000 euros i en vista de la seua declaració i l’al·legat, sembla clar que espera la condemna, que, en cas de ser ratificada pel Suprem, obriria pas a una nova investidura o a la convocatòria d’eleccions anticipades. Hi ha tantes variables en joc, des de la situació jurídica de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a les estratègies de JxCat o ERC, que es fa impossible aventurar qualsevol hipòtesi sobre el calendari electoral català, però sí que la presidència de Torra ha entrat a la recta final, que la legislatura està més que esgotada, que tot apunta que és impossible l’aprovació dels pressupostos per a l’any que ve i que seguirem en campanya electoral. Només falta posar les dates.