Sou per sota de la mitjana catalana

La crisi econòmica va provocar que moltes empreses apostessin per l’anomenada devaluació salarial, per retallar el sou dels treballadors mitjançant pactes, per intentar afrontar els moments més durs de la recessió. La recuperació ha permès canviar la tendència i la província de Lleida ha registrat pujades de sous mitjans en els últims quatre anys. En concret, l’any passat va arribar als 18.570 euros anuals, segons les dades de l’Agència Tributària. Parlem d’una revalorització de 612 euros anuals que dividit entre catorze pagues representa prop de 44 euros. Els treballadors amb millors nòmines es troben al sector de la banca i les assegurances, amb 34.069 euros de mitjana, mentre que els més baixos se situen en el capítol que Hisenda anomena “altres serveis personals i de lleure” (10.331 euros), i l’agricultura i ramaderia (10.700). Treure una conclusió positiva d’aquestes xifres és del tot exagerat ja que els sous dels lleidatans es troben molt per sota de la mitjana catalana, que supera els 22.000 euros. A més, a la mateixa estadística trobem que 99.000 lleidatans no arriben als mil euros mensuals. Per tant, s’ha de continuar treballant des de l’administració, els sindicats i les empreses perquè el valor que indubtablement aporta Lleida tant a l’agricultura i la ramaderia com al sector serveis i turístic vagi aparellat al benestar dels ciutadans amb sous molt més dignes.

Ningú vol noves eleccions

La gran majoria dels ciutadans de l’estat espanyol coincideixen, en un sondeig publicat avui per SEGRE, en el fet que s’han d’evitar unes noves eleccions i que s’ha d’arribar a acords que permetin sortir del bloqueig perenne en què vivim. Però perquè això sigui possible, el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, i els líders dels partits que poden possibilitar la investidura han de tenir una altesa de mires i una capacitat d’estadista que fins avui ha brillat per la seua absència. I sense afrontar el problema territorial català qualsevol pacte serà pa per avui i fam per demà. Intel·ligència, valentia i democràcia són els únics camins.