Menys polaritzar i més dialogar

Les delegacions del PSOE i ERC van començar ahir les negociacions per facilitar la investidura de Pedro Sánchez en un camí que encara sembla molt complicat, perquè les postures estan molt allunyades, malgrat que s’accepti una taula de negociació, perquè el marge dels negociadors segueix sent limitat i, igual que uns no poden vulnerar la Constitució, els altres no poden renunciar a la independència, però també perquè hi ha més socis que desconfien i sobretot altres grups entossudits que no prosperi la investidura de Sánchez. Entre els potencials socis, amb Podem va aparèixer la primera bretxa al marcar distàncies amb el PSOE i abstenir-se en l’aprovació del decret contra l’anomenada república digital, que permet al Govern estatal assumir amb caràcter excepcional i transitori la gestió de xarxes socials en supòsits que afectin l’ordre públic i la seguretat nacional i es dóna per fet que tant el PP com Ciutadans intentaran evitar un govern amb suport de Podem i els independentistes. Però també arriben dards des de la Generalitat i l’endemà de reclamar el lideratge en el diàleg Torra recomana seguir les tesis d’un sociòleg americà, Paul Engler, autor del Manual de desobediència civil, que ara demana als catalans “més polarització i més nivells de sacrifici” per aconseguir la independència. Ja és conegut el sentit de l’oportunitat de Torra després de la seua petició als comitès de defensa de la república que apretessin més, però ara està adherint-se a unes tesis que plantegen la necessitat que hi hagi morts per aconseguir l’objectiu de la independència, perquè el que diu Engler és que “morir com un màrtir és inherent als moviments guanyadors i no es vol que passi però és inevitable una vegada que pugi la tensió”. Discrepem perquè pensem que ni Catalunya ni Espanya necessiten màrtirs, que l’independentisme català mai ha necessitat, ni buscat, morts, que les morts en cap conflicte han ajudat a solucionar res, que hi ha molts catalans i espanyols que porten anys amb molts sacrificis i que la polarització tampoc arregla res, ho digui Torra o un sociòleg americà. El que cal és diàleg, molt diàleg, i asseure’s en una taula fins a esgotar els arguments, no només per aconseguir una investidura, sinó per solucionar el conflicte de soca-rel. I si Torra no vol dialogar, que deixi que d’altres ho facin.