La tercera edat a Lleida

Les comarques lleidatanes compten en l’actualitat amb prop de 5.000 places de residències per a la tercera edat, tot i que només una de cada tres és de titularitat exclusivament pública i la resta són privades, si bé més de dos terços compten amb finançament de la Generalitat, per la qual cosa els usuaris tenen les mateixes condicions econòmiques que en una de pública. Si tenim en compte que Lleida té una de les esperances de vida més elevades de l’Estat, que se situa en els 83,1 anys i supera els 86 en el cas de les dones, i afegim que el 19% dels lleidatans tenen 65 anys o més, amb un total de 84.144 persones, la conclusió no pot ser més preocupant. Per cobrir les necessitats d’aquí a deu anys, el sindicat CCOO considera que s’haurien de crear 109 places residencials cada mes, una cosa per ara inviable per falta de recursos. Com a colofó a la problemàtica del benestar de la tercera edat, ens trobem amb els preus, que en un centre privat superen els 2.000 euros i a les públiques, els mil. Aquestes quantitats, en una província on la pensió mitjana no arriba als mil euros, crea un plus de dificultat tant per a les persones grans com per a les seues famílies per abordar amb tranquil·litat aquesta última fase de la vida. Educació i salut són evidentment les prioritats en una societat avançada, però la cura i la qualitat de vida dels jubilats han de situar-se ja al rànquing d’elements clau del futur. És una assignatura pendent que ens competeix a tots i que inclou millorar també les condicions laborals i formatives de les persones que els atenen.

L’exemple d’Angela Merkel La cancellera alemanya, Angela Merkel, va afirmar ahir durant una visita a