Nou cop al Museu de Lleida

El mateix dia en què es compleixen dos anys de l’entrada policial al Museu de Lleida en plena vigència de l’article 155 per emportar-se les obres del monestir de Vilanova de Sixena, arriba un nou cop judicial al Museu amb la sentència d’un jutge de Barbastre que obliga a tornar de forma immediata 111 obres d’art dipositades a la pinacoteca lleidatana a les parròquies aragoneses de les quals procedien “per mediació del bisbat de Barbastre-Montsó”. La sentència es basa en els acords firmats entre els dos bisbats el 2008, quan ocupava el càrrec d’administrador apostòlic de Lleida Javier Salinas, que reconeixien que la propietat dels béns en litigi era de les parròquies aragoneses, que en molts casos corresponen a pobles deshabitats. També recull les resolucions de les diverses instàncies vaticanes i els preceptes del Dret Canònic que en alguns casos exigien el permís de la Santa Seu per a la transacció de les obres valuoses. El jutge no ha considerat els documents aportats per la diòcesi de Lleida sobre els rebuts i els acords amb diversos rectors del bisbe Meseguer per traslladar les obres des dels pobles fins al llavors Museu Diocesà, afirma que les obres estaven en dipòsit i ha obviat valorar criteris d’unitat museística, aplicats per a altres museus, o del rescat, restauració i conservació d’aquestes obres que s’haurien perdut sense l’aportació del bisbe Meseguer i el paper del museu que va ser creat per ell. Com van plantejar els representants del consorci lleidatà, hi ha elements aportats que no s’han tingut en compte en la resolució i hi ha arguments per recórrer la sentència davant de l’Audiència i esgotar el recorregut judicial en defensa del Museu de Lleida i el seu patrimoni artístic. Ha estat la interpretació del jutge de primera instància la que ordena tornar obres a unes parròquies que en molts casos ja no existeixen i en d’altres no ofereixen garanties per a la conservació o protecció, i que en qualsevol cas formaven part de la diòcesi de Lleida i no de la de Barbastre quan es van traslladar les obres en litigi, per la qual cosa és més lògic que es mantinguin on s’han conservat i restaurat. Es va perdre en el seu moment l’oportunitat d’arribar a un acord per compartir l’art, però ni aquesta ni altres sentències haurien de servir per polititzar el conflicte, ni per tancar la imprescindible via del diàleg per solucionar-lo.