Estan parlant

La convocatòria de l’anomenat Tsunami Democràtic, que va aprofitar l’aparador mundial d’un Barça-Madrid, va exhibir com a lema de la manifestació l’eslògan “Spain, sit and talk” (Espanya, asseu-te i parla) i afortunadament l’exercici del dret de manifestació, encara que fos promogut per una entitat ni registrada, ni identificada, no va interferir en l’esdeveniment esportiu més important de l’any ni va provocar més alteracions que un important desplegament policial. Anant al fons de la qüestió també s’ha d’advertir que el lema dels manifestants, asseure’s i parlar, que podia tenir sentit quan es va ajornar el partit després de les protestes per la sentència del procés, ha quedat desbordat pels esdeveniments, perquè representants de l’independentisme i del govern central s’han assegut i estan parlant. Una delegació del partit més votat a les últimes eleccions a Catalunya porta diverses reunions amb el més votat a Espanya i, encara que sigui de mala gana, el president espanyol en funcions també ha parlat amb el president de la Generalitat i hi ha un compromís per continuar amb les reunions després de la possible investidura. Cert que les converses se centren en la postura dels partits catalans per facilitar o impedir la investidura de Sánchez, però també és evident que a les negociacions s’inclou una sortida per al conflicte català o la situació dels presos, i que la postura del govern espanyol en aquests temes serà determinant en el sentit del vot dels diputats d’ERC i, en menor mesura, dels de JxCat. És a dir, que s’està parlant com no pot ser d’una altra manera, perquè ja va dir Nelson Mandela que amb qui cal parlar i dialogar és amb els adversaris, amb els que no comparteixen les teues idees, i és evident que l’única manera de superar els obstacles és convèncer qui no pensa com tu. No serà fàcil arribar a acords que convencin a tots i ni tan sols la investidura de Sánchez no sembla imminent malgrat l’optimisme que intenta transmetre alguna de les parts, però el primer pas és asseure’s i parlar, no tancar portes i negociar tot el que sigui negociable. Sembla que és el que s’està fent, i també seria positiu que donéssim un marge als negociadors perquè ho intentin, sense pressions i sense amenaces. I encara que milers de persones ho exigissin ahir amb certa urgència, cal respectar els temps i les postures.