Rectificacions europees

Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i abans que arribin nous pronunciaments del Tribunal de Drets Humans, convindria reflexionar sobre les raons per les quals es rectifiquen amb massa freqüència en instàncies europees decisions dels tribunals espanyols. La del cas Junqueras és l’última per ara, però sense ànim exhaustiu podem recordar el rebuig de diverses euroordres en tribunals de Bèlgica o el Regne Unit i la posada en llibertat de Puigdemont a Alemanya pel que fa al cas català, però també s’hi poden afegir les rectificacions europees a la condemna d’Arnaldo Otegi, la del cas Atutxa o la de l’etarra Parot, que va obligar a canvis en el còmput de compliment de penes, per no parlar d’altres casos com el de Ruiz-Mateos, amb la condemna del tribunal d’Estrasburg a Espanya per no haver donat audiència a l’empresari en l’expropiació de Rumasa, o el més antic cas Bultó, en el qual la justícia europea va considerar que l’Audiència Nacional havia vulnerat el dret a un judici just dels condemnats per l’atemptat que va costar la vida a l’empresari barceloní. En el cas Junqueras, la clatellada ha arribat perquè el mateix Tribunal Suprem va plantejar una qüestió prèvia sobre la immunitat, va reclamar el pronunciament de la justícia europea i va continuar amb el judici sense esperar la decisió, i en altres casos ha estat per qüestions de forma, per errors de procediment o per qualificacions dispars. Però davant els que defensen l’existència de dos justícies diferents, s’ha d’explicar que les instàncies europees formen part de l’ordenació espanyola com a últim recurs, regulat per les mateixes lleis i que, encara que cridin molt l’atenció, les condemnes a Espanya són similars a les que reben Alemanya, Holanda i el Regne Unit i inferiors a les d’Àustria, Bèlgica o Itàlia. No és un problema del sistema, considerat pels experts com a garantista, sinó dels que l’executen i del procediment i les formes aplicades en alguns casos, i per aquí hauria d’arribar la reflexió i l’autocrítica, perquè és evident que alguns jutges han comès errors que poden provocar el desprestigi de la justícia espanyola. El que tampoc té sentit és alimentar l’eurofòbia com fan des d’alguns sectors per entendre que des d’Europa apliquen uns criteris diferents. Un estat de dret s’assenta en el respecte i compliment de la llei.