EDITORIAL
Qüestió de serrells
Després del congrés de dissabte, Esquerra va afirmar ahir que “només queden alguns serrells” per tancar l’acord amb el PSOE que facilitaria la investidura de Pedro Sánchez i des de la Mesa del Congrés es va decidir ahir habilitar els dies 28, 29 i 30 com a hàbils per celebrar els corresponents plens, la convocatòria dels quals pot fer-se amb un marge de només 24 hores. Crida l’atenció que després de tants mesos perduts, de tants mesos sense ni tan sols asseure’s a negociar, ara hi hagi tanta pressa com per habilitar caps de setmana nadalencs o estudiar la data del diumenge 5 de gener com a segona opció, però ha quedat demostrat que els ritmes de la política espanyola són inescrutables i que ara els han vingut les presses, però sembla clar que si només és qüestió de serrells, els negociadors del PSOE i ERC ja han arribat a un acord en l’aspecte fonamental. I després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, qüestió essencial és la postura de l’Advocacia de l’Estat respecte a Oriol Junqueras perquè la fiscalia es manté en les tesis exposades durant el judici i considera que la reconeguda immunitat del president d’ERC no equival a impunitat, remetent-se a sentències del Constitucional en les quals només reconeix la immunitat als diputats que ja ho eren abans de ser processats, mentre que Junqueras ja havia estat jutjat, tot i que no s’hagués dictat sentència, quan va ser elegit eurodiputat. No és un escrit que hagi agradat a ERC i caldrà esperar a veure si el de l’Advocacia és més conciliador i representa un gest suficient per convèncer la direcció republicana. Perquè una part important dels serrells passa per les cessions que Sánchez pugui fer i que ERC pugui presentar a les bases, i als seus socis de govern, com a avanços significatius que justifiquin el suport a la investidura. I tots els gols que s’apunti ERC en aquest sentit poden convertir-se en un bumerang contra Sánchez per rendir-se a les exigències independentistes com ja han plantejat alguns dels barons socialistes i d’una forma més extemporània algun exmilitar i ara dirigent de Vox que ha arribat a acusar Sánchez ni més ni menys que de traïció. Farà falta més transparència de la que hem tingut fins ara i molta pedagogia dels signants de l’acord amb els seus per justificar-se sense provocar fallides ni dissensions. I això és alguna cosa més que un serrell.