El problema de la sanitat

El síndic de greuges assegurava el 9 de desembre passat per justificar el rècord de les llistes d’espera que la sanitat catalana patia un dèficit pel sobrecost que representa l’atenció a persones que vénen d’altres comunitats a operar-se i a ser ateses i, com acostuma a passar, aquest comentari ha servit perquè uns atribueixin a altres els problemes de la sanitat catalana i altres critiquin el síndic per llançar pilotes fora i trencar la solidaritat interterritorial. Començant pel principi, caldrà matisar que l’atenció a pacients d’altres comunitats, a part de lògic i recíproc en el sistema sanitari espanyol, no genera sobrecost perquè hi ha un fons de compensació territorial que gestiona el ministeri de Sanitat precisament perquè els pacients puguin ser atesos a l’hospital més pròxim encara que sigui d’una altra autonomia. O sigui, no s’atén gratis els pacients d’altres comunitats i, en conseqüència, no genera sobrecost. Però és que tampoc hi ha hagut un augment significatiu d’aquests casos perquè el cost de l’atenció a pacients aragonesos que van venir a l’Arnau el 2018 va ser de 10,6 milions, tot just un 3 per cent més que el 2017 i amb prou feines representen el 4,3% de la despesa total del centre. O sigui que amb un augment tan petit no es pot justificar un increment tan gran de les llistes d’espera que, com ja vam publicar, se situen en xifres de rècord amb 183.800 pacients esperant una intervenció. Més que culpar els pacients d’altres comunitats, que són benvinguts, caldria demanar-se per les retallades pressupostàries en Sanitat i per què al pressupost català del 2017 es destinaven a aquesta conselleria mil milions menys que als pressupostos del 2010. Seguint amb les dades, la despesa sanitària consolidada a Catalunya va ser de 10.330 milions, xifra que representa 1.388 euros per habitant, i un 4,6 per cent del producte interior brut de la comunitat, quan la mitjana espanyola està en un 5,5 per cent, gairebé un punt més. Només Madrid destina proporcionalment menys diner públic a la sanitat i Catalunya se situa en penúltima posició. A més, els sindicats mèdics adverteixen que s’han perdut 800 metges de família i que els metges actius a Catalunya per cada cent mil habitants són 450, per sota de la mitjana espanyola de 476 i molt lluny de Navarra, que en té 611. Mirem els pressupostos i exigim més dotació per a la sanitat i no ens fixem en els veïns.