El lamentable estat ferroviari

Adif i Renfe continuen buscant l’equilibri pressupostari, però al camí s’estan deixant deficiències impossibles d’enumerar i que qüestionen dia a dia la seua eficiència. Els trens que circulen per Lleida són en aquests moments un poema. La línia de la costa segueix amb servei amb autocar des de Lleida fins a l’Espluga de Francolí a conseqüència de les destrosses causades per les pluges de l’octubre, i el restabliment del servei s’allargarà, tant per la complexitat de les obres com pel volum de passatgers, al no tractar-se de ciutats de gran demografia (a ningú se li escapa que si la incidència fos a prop de Barcelona, Madrid, Bilbao o València, el ritme dels treballs seria molt més ràpid). D’altra banda, la línia de Manresa compta els dies per incidències, i el viatger pot arribar abans a Madrid amb l’AVE que a Barcelona des de Ponent amb aquest ferrocarril. Si això no fos ja per si mateix bastant trist, ara l’administrador ferroviari decideix tancar les úniques estacions on es venien bitllets a Lleida, és a dir les de Cervera i Tàrrega, perquè a Mollerussa, les Borges, Juneda o Bellpuig ja fa temps que l’abandó s’ha apoderat de les instal·lacions. És evident que avui dia gairebé tothom s’està acostumant a comprar els tiquets, abonaments o bitllets simples per internet, màquines expenedores o el servei de revisor que ofereixen els mateixos combois, als quals ara s’uneixen correus o la venda telefònica, però el problema no és aquest, sinó la decadència, brutícia, deixadesa i falta del més mínim servei als passatgers de les buides estacions. Si realment els governs volen apostar pel transport públic i l’emergència climàtica i l’economia ja obliguen a fer-ho, no es pot pretendre sota cap concepte disposar d’instal·lacions pròpies del segle XIX a totes les estacions o baixadors allunyats de les grans capitals. Un mínim de confort, d’atenció a l’usuari i d’informació al viatger és imprescindible per canviar usos i costums i incentivar el trànsit públic. La liberalització del transport ferroviari a Espanya és una directriu de la Comissió Europea que a poc a poc, i en diverses fases, es va aplicant i ha arribat l’hora que aquesta fi del monopoli que afavoreix la millora del servei vagi més enllà dels trens i les vies. No podem seguir amb infraestructures i serveis del segle XIX en ple segle XXI.