Retorn a la política?

La intensíssima jornada política d’ahir va deixar lloc per a un moderat optimisme. Per fi, després d’anys de dolorosa tensió a Catalunya a causa d’una judicialització de la política que mai hauria d’haver arribat, sembla que torna la política, la racionalitat, el diàleg. Aquesta és la música que va sonar ahir tant al Congrés com al Parlament. Pedro Sánchez i Miquel Iceta s’han desmarcat per primera vegada del bloc del 155 des de l’octubre del 2017. No ho tindran fàcil: el govern de coalició PSOE/Unides Podem naixerà dimarts amb una oposició ferotge que sembla disposada a utilitzar tots els mitjans, amb especial incidència en els judicials, per complicar la vida al primer executiu de coalició des dels temps de la República. Les insòlites decisions de divendres de la Junta Electoral Central constitueixen, en aquest sentit, un inquietant avís per a navegants. La decisió sobre Junqueras resulta desconcertant. Un òrgan administratiu espanyol es permet corregir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les condicions dels europarlamentaris i l’abast de la seua immunitat. La decisió d’inhabilitar Torra va ser contestada ahir amb contundència al Parlament. L’oposició a la resolució de la JEC va tornar a dibuixar a la cambra catalana la imatge del 80 per cent. Iceta va defensar que la inhabilitació del president de la Generalitat està perfectament establerta a l’Estatut, la llei de Presidència i el reglament del Parlament, i en aquestes tres normatives queda clar que només es pot fer mitjançant sentència ferma, i la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ho és ja que està recorreguda al Suprem. Els comuns van defensar una posició semblant, i van afegir que les inesperades decisions de la JEC i la rapidesa amb què s’han produït han semblat un intent d’obstaculitzar el govern de coalició PSOE/Unides Podem. Aquest govern arribarà, i ho farà amb la creació d’una taula de diàleg entre els executius espanyol i català, la qual cosa comporta, per començar, un reconeixement mutu. Sánchez va parlar ahir explícitament de desjudicialitzar el conflicte català. Un escàndol per a la dreta i la ultradreta i un alleujament per a una àmplia majoria de catalans. Probablement, un vuitanta per cent, el percentatge que va donar suport a l’Estatut del 2005. L’últim que van votar els catalans (i no és el vigent).