Cuidar els cuidadors

Un estudi elaborat per vuit professors de la facultat d’Infermeria de la UdL constata la lamentable situació laboral que pateixen els treballadors i, especialment, les treballadores, ja que són la gran majoria, de les residències per a la tercera edat; precarietat que, al seu torn, repercuteix en l’atenció als usuaris d’aquests centres. Salaris que, en el cas dels auxiliars, ni arriben a mileuristes, temporalitat que afecta directament la situació emocional de la gent gran i riscos per a la salut dels treballadors, que en la majoria de casos han d’exercir feines que estan lluny del que determina el contracte. I és que les seues tasques van des de l’atenció a la salut dels usuaris (en massa ocasions, un nombre de persones inassumible i adquirint responsabilitats més pròpies d’infermeres), la cura de la seua higiene personal o l’organització d’activitats motrius i lúdiques, fins a la neteja de les zones on duen a terme les activitats. Parlem de personal que, com els professors i professores de col·legis, treballa amb “material sensible”, cuidant unes persones que han contribuït a l’avenç de la societat i que es mereixen un retorn als esforços realitzats al llarg de la seua vida i en unes èpoques amb moltes més dificultats de les que podem patir ara. Com deia una de les autores de l’estudi, Montserrat Gea, la solució per millorar les condicions tant del personal laboral com dels interns passa per augmentar el pressupost destinat a aquest sector, tenint en compte que cada vegada serà més necessari i indispensable d’acord amb l’ampliació gradual de l’esperança de vida i els canvis d’hàbits.

Perquè l’actual societat no s’assembla en res a la d’unes dècades enrere, quan la dona no s’havia incorporat massivament al món laboral i una de les seues tasques històriques era tenir cura dels avis a la llar. Per sort, la situació de les dones ha canviat, encara que sembla que l’esforç que requereix l’atenció correcta a la gent gran no va a la velocitat que reclamen els temps actuals. Les administracions han de redoblar els esforços per cuidar els cuidadors perquè, si no gaudeixen d’una estabilitat laboral i emocional, difícilment podran exercir de la forma adequada una professió tan necessària.