Gest amb les pensions...

Més enllà dels vuit euros que pot suposar d’increment per al pensionista mitjà de Lleida, la revalorització de pensions aprovada ahir al primer Consell de Ministres de Pedro Sánchez és un gest del programa de legislatura amb mesures socials per revertir les desigualtats que es van aprofundir amb la crisi i les retallades. Amb el PP de Rajoy, l’increment de les pensions es va fixar en un 0,25 per cent, i es va descartar la indexació amb la taxa d’inflació a l’entendre que es multiplicaria el dèficit de la Seguretat Social, i ara Sánchez intenta revertir aquesta pèrdua de poder adquisitiu dels jubilats revaloritzant-los la pensió amb el percentatge calculat d’inflació. El cost de la mesura ha estat avaluat pel ministeri en 1.406 milions d’euros anuals, i malgrat que no s’ha concretat com afectarà les pensions més baixes, sí que hi ha voluntat que l’increment sigui percentualment més alt, tot i que es deixa per més endavant emmarcat en el projecte de pressupostos que encara ha de negociar-se. Evidentment, hi haurà més dèficit a la Seguretat Social, amb un desfasament que en l’actualitat arriba als 18.000 milions anuals, però el nou titular del departament ja havia plantejat des de la seua anterior responsabilitat a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal fórmules per reduir el dèficit estructural que impliquen traspassar despeses que actualment assumeix la Seguretat Social als pressupostos de l’Estat. Caldrà veure aquestes mesures, però és positiu que el primer gest sigui amb els pensionistes.

... i amb la Generalitat

Malgrat les resolucions d’inhabilitació de la Junta Electoral, Pedro Sánchez va ser rotund a la primera roda de premsa a l’assegurar que “Torra continua sent el president de la Generalitat i no tinc cap inconvenient a reunir-me amb ell” i, en la mateixa línia, el PSC va donar suport a la Mesa del Parlament a la ratificació de Torra com a diputat després que els lletrats de la cambra informessin que la Junta Electoral no té competències per retirar una acta de diputat. Són gestos cap a la normalitat que han de propiciar un diàleg obert sobre el conflicte.