Una xacra que no cessa

L’agent dels Mossos d’Esquadra que dissabte va matar d’un tret la seua exparella, de 29 anys, a Terrassa, i que es va suïcidar després, no tenia antecedents judicials per maltractament o agressions masclistes, encara que segons els familiars de la víctima feia temps que la pressionava perquè tornés amb ell. Al marge de les circumstàncies concretes d’aquest nou atac de violència masclista, el tercer en el que va d’any a Catalunya, i encara estem al gener, aquesta tragèdia ha de servir perquè d’una vegada per totes les administracions es posin a treballar per frenar aquest terrorisme domèstic que no cessa i que compta els dies per mortes. Primer, cal desemmascarar la nova política d’extrema dreta que manipula, tergiversa i menteix directament sobre fets i les xifres que avalen matemàticament i empíricament que les dones pateixen el 99% dels atacs i que els seus fills són els altres perjudicats per aquesta xacra, producte d’una educació i uns rols del passat que la igualtat davant de la llei no ha superat encara. La lluita de les dones pels seus drets no és nova, però la seua progressiva equiparació al món laboral, legal i educatiu no ha anat paral·lela als canvis de mentalitat i rols que, sobretot en l’àmbit familiar, es requereix per aconseguir un món igualitari en tots els sectors socials. Les lleis són molt importants, sens dubte, però fins que l’educació, els mitjans de comunicació, la publicitat, les famílies, les empreses, etc., no es prenguin seriosament que cal un canvi radical en els models i estereotips d’homes i dones, seguirem plorant i guardant massa minuts de silenci.

El futur de les Garrigues

Sens dubte no serà un bon any per al sector de l’oli perquè sequera, incendis i aigua han reduït la collita, mentre que l’alta producció d’Andalusia deixa els preus a nivell de ruïna, però està clar que les Garrigues, i la Fira de l’Oli n’és un clar exemple, ha dissenyat un ambiciós full de ruta per al seu futur basat en l’oli que a curt o llarg termini ha de donar els seus fruits.