Les vacunes són la millor prevenció

L’origen de les vacunes es remunta a finals del segle XVIII, quan el cirurgià Edward Jenner va inocular a persones el virus de la verola bovina, que només originava afeccions lleus a les que la patien, com a mètode per immunitzar-los de la verola que es transmetia entre humans, malaltia que en aquell temps era una de les més mortíferes a tot el món. Tanmateix, el desenvolupament de les vacunes no va arribar fins a avançat el segle XX, quan van permetre que malalties tan greus com la mateixa verola, la poliomelitis i la tos ferina anessin quedant en l’oblit als països desenvolupats i també s’anessin aplicant de forma progressiva en els més pobres. És una evidència que les vacunes han demostrat la seua efectivitat a l’hora d’evitar patologies que fa només un segle eren mortals o que deixaven greus seqüeles i no cal recórrer a estudis científics per demostrar-ho. S’ha d’estar d’acord amb el que assegura l’Associació d’Infermeria Comunitària en un article sobre la història de les vacunes: “A excepció de l’accés a l’aigua potable, no hi ha hagut cap altra mesura preventiva o terapèutica, ni tan sols els antibiòtics, que hagi tingut més efecte en la reducció de la mortalitat de la població de tot el món.” Per tot això resulta paradoxal que en els últims anys, just quan la vacunació s’ha estès a tot el món i quan hi ha més facilitats d’accés a la informació, hagi sorgit un moviment antivacunes que es nodreix de teories conspiradores i motivacions ideològiques, religioses o d’una altra índole. Tant a Catalunya com a Espanya té molt pocs adeptes, i als països en els quals compta amb més, com els Estats Units, continua sent minoritari. No obstant, és molt perjudicial per a la salut pública, fins al punt que ja ha provocat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) hagi eliminat el Regne Unit, Grècia o la República Txeca, entre altres, de la llista d’estats lliures del xarampió a causa de l’augment dels casos d’aquesta malaltia altament infecciosa, de la qual a Catalunya també hi va haver brots l’any passat. Una vegada més, es posa de manifest que determinades decisions individuals poden arribar a ser un risc per al bé comú. Per això cal insistir a fer pedagogia, aplicar el sentit comú i divulgar el que és una evidència per a gairebé tothom com a manera de combatre missatges que es difonen bàsicament per les xarxes socials.