Diàleg i unitat

El Parlament de Catalunya va viure ahir una jornada insòlita en què va pujar considerablement el nivell polític respecte a la penosa sessió que es va viure dilluns, amb la compareixença de l’exvicepresident Junqueras i cinc exconsellers que van assistir, des de les presons on compleixen condemna, a la seu parlamentària per declarar en la denominada comissió d’investigació de l’article 155. Evidentment, no es tractava d’investigar ni d’aclarir les possibles causes que van portar a l’aplicació d’aquest article, i molt menys com van demanar els portaveus de Cs, amb acritud, i de Catalunya en Comú, amb certa cordialitat, algun tipus d’autocrítica pel que va succeir, sinó de rebre en primer lloc l’homenatge dels seus coreligionaris, també denunciar l’abús que des del seu punt de vista va representar l’aplicació d’aquest article i, amb diversos matisos, insistir que no es penedien gens ni mica de la seua actuació i que evidentment tornarien a fer-ho. Era el que es preveia i és comprensible que així fos, però la compareixença dels dirigents del procés va tenir dos missatges rotunds especialment significatius en els moments que viu el país: diàleg i unitat, en què van coincidir tant els militants d’ERC com els de JxCat. Especialment rotund en la reivindicació de diàleg va ser l’exvicepresident Junqueras, que va arribar a afirmar que “em moro de ganes de parlar amb tots”, va assegurar que el diàleg no estarà condicionat pel fet d’estar a la presó i va defensar a ultrança la negociació dels seus companys amb el Govern central ja que “la taula de diàleg és un pas endavant perquè és la primera vegada que es reconeix l’existència d’un conflicte polític”. Igual de contundents van ser els exconsellers al defensar la unitat dels partits independentistes després de la ruptura de dilluns. Forn va demanar que s’abandonin els partidismes, Turull que aparquin uns i altres l’orgull i que no donin per morta la legislatura i, finalment, Bassa va reclamar no defallir i “no caure en batalles i baralles de postureig”. Els missatges van ser clars i contundents i ahir almenys no hi va haver diferències entre JxCat i ERC, ni en la rebuda als presos, ni en les abraçades als presidents de la Generalitat i el Parlament, que els van rebre i els van acomiadar. Les paraules i els gestos apuntaven cap al diàleg i la unitat, però caldrà veure si el missatge ha calat en la política diària.