Matrimoni mal avingut

Després de tres anys i mig de negociacions, que en ocasions han vorejat l’esperpent, sobre la seua sortida, el Regne Unit ha deixat de ser membre de la Unió Europea i compleix així el que van decidir els seus ciutadans al referèndum del 2016, de manera que posa fi a quaranta-set anys i un mes de pertinença al projecte d’unió europea, també ratificat en consulta popular el 1975, un any i mig després que s’hagués firmat l’adhesió. Des d’abans que es consumés, havia estat un matrimoni mal avingut, perquè el govern britànic va rebutjar la invitació a mitjans dels anys 50 dels sis països fundadors de la Comunitat Econòmica Europea i, posteriorment, va ser el president francès Charles de Gaulle el que va vetar a la dècada dels 60 la petició anglesa d’incorporar-s’hi, en vista dels beneficis econòmics que oferia la unió econòmica del continent. L’adhesió es va formalitzar el 1973 i es va ratificar al cap d’un any i mig en un referèndum amb el 67 per cent a favor i el 33 en contra, però l’arribada de Margaret Thatcher el 79 va tornar a eixamplar el canal de la Mànega, amb les reclamacions del xec britànic, a l’entendre que el Regne Unit aportava més del que rebia. Arrancava l’euroescepticisme britànic, que barrejava una arrogant nostàlgia de l’imperi amb el distanciament del continent i prioritzava l’aliança amb l’amic americà, que es va traduir en el manteniment de la lliura sense acceptar la introducció de l’euro i en la seua exclusió de l’espai de lliure circulació de Schengen, com a mostres de l’escassa vocació europeista dels governants del Regne Unit i de la condescendència dels dirigents europeus que anaven acceptant les exigències de Londres. Després del referèndum del Brexit, s’ha mantingut la tendència fins al punt que encara no està clar si patirem una sortida dura o es negociaran els termes del divorci durant aquest any, en què es mantindrà l’statu quo encara que el Regne Unit ja no sigui soci. El que sí que queda clar és que perdran les dos parts: la Unió Europea perquè perd un dels socis més importants, encara que gens entusiasta, i perquè el Regne Unit queda aïllat comercialment i políticament –“una illa més petita”, titulava ahir un diari anglès–, però sobretot en sortiran perjudicats els ciutadans residents o que podíem circular lliurement i les empreses que havien obert mercats. I Escòcia recorda que està a favor de seguir a Europa.