Legislatura complicada

Ahir es va celebrar a Madrid la cerimònia oficial d’obertura de la catorzena legislatura amb presència al Congrés del rei i la seua família i l’absència a l’hemicicle dels diputats d’ERC, JxCat, Bildu, CUP i BNG, fins a totalitzar 49 diputats, que van explicitar que ells no tenen rei i que en conseqüència la monarquia espanyola no els representa. És el primer detall significatiu d’aquesta obertura de legislatura: han augmentat els diputats independentistes que qüestionen obertament el paper de la monarquia i reclamen una república, perquè a més, dels 49 diputats que no van acudir a l’acte, caldria afegir que els diputats del PNB, com ja va succeir en cerimònies anteriors, tampoc van aplaudir el discurs de Felip VI i que entre les files de Podem, que fins a entrar en el govern eren obertament republicans, hi va haver repartiment de papers amb Iglesias i els seus ministres aplaudint, mentre la majoria de diputats s’estaven drets sense mostrar cap gest d’assentiment. El rebuig a la monarquia ja és visible i d’acord amb la representació parlamentària en comunitats com Catalunya o Euskadi pot arribar a ser majoritari sense que les apel·lacions de Felip VI que “Espanya no pot ser d’uns contra d’altres, sinó de tots per a tots” arribin a calar en amplis sectors. I encara que en el discurs reial no hi va haver apel·lacions directes a la qüestió catalana més enllà d’aquesta genèrica crida al diàleg, també ha quedat clar que la durada d’aquesta legislatura està estretament vinculada a l’evolució del conflicte, perquè la precària majoria del primer govern de coalició depèn de la postura dels diputats independentistes d’ERC, de Bildu o del BNG, que van ser els qui van facilitar la investidura de Sánchez. Al marge de l’equilibri que ha d’aconseguir Sánchez amb els socis de Podem, que sembla sòlid en els primers compassos però pot ser trencadís, s’afegeix la fèrria oposició de la dreta, que, com s’ha vist fins ara, competirà per veure qui és més dur amb Sánchez qüestionant totes les decisions i exigint la màxima duresa contra els independentistes. Tenint en compte els reptes que hi ha al davant, els precaris suports parlamentaris i l’enrevessada qüestió catalana, caldrà molta capacitat de diàleg i molta temperància per afrontar aquesta legislatura i aconseguir que s’esgoti.