De les paraules als fets

Han passat gairebé quatre mesos des del temporal de l’octubre que va assolar bona part de les infraestructures de les Garrigues i també va afectar zones del Pla, la Segarra i el Segrià i el recorregut per les zones destrossades continua sent desolador: encara queden cotxes en zones fluvials, les carreteres continuen sense ser reparades, algun tren que es va quedar sense vies segueix aturat a l’estació de les Borges, evidentment les vies continuen sense reparar-se i el transport ferroviari ha de fer-se en alguns trams per autobús i l’única obra que va rebre una ajuda de Cultura, 50.000 euros per retirar l’aigua del jaciment dels Vilars, va tornar a inundar-se pels efectes del nou temporal Glòria. Les coses estan com van quedar i si s’ha arreglat res ha estat per la iniciativa dels ajuntaments, que disposen de menys pressupost però pateixen més de prop els efectes de les destrosses. La resta d’administracions va prometre molts ajuts i intervenció immediata, però quatre mesos després tot queda en bones paraules després de la tempesta i molt pocs fets a la pràctica. No és la primera vegada que succeeix després d’una desgràcia que els polítics s’afanyen a mostrar la seua solidaritat anunciant ajuts immediats i plans especials de recuperació que es dilueixen amb el temps, i a les queixes dels damnificats pels incendis s’afegeixen ara les protestes dels perjudicats per les inundacions amb l’agreujant que en els últims mesos s’han succeït inclemències meteorològiques que han multiplicat els danys i han convertit en habituals els despreniments en desenes de carreteres que per les seues característiques geològiques poden repetir-se periòdicament. No és qüestió de dubtar sobre les bones intencions dels polítics quan prometen ajuts immediats després de la catàstrofe, però sí que caldria revisar els mecanismes burocràtics i fins i tot pressupostaris que dilaten tants mesos l’arribada d’aquests ajuts perquè qualsevol administració pública ha de ser ràpida i eficaç i disposar dels instruments necessaris per afrontar aquestes situacions d’emergència. Si volem que els ciutadans sentin com a seues les institucions, aquestes han de respondre amb celeritat davant de les catàstrofes, perquè el contrari només crea distanciament i escepticisme davant de nous casos. I en els que ens han afectat, els únics que de moment han reaccionat han estat els ajuntaments.