Porcí, rècord i cautela

Lleida es manté líder en producció de porcí a l’Estat, amb una cabanya de 4.538.578 animals el 2019. Si d’aquesta xifra restem els garrins de menys de 20 quilos, les verres i els mascles per a reproducció, estem parlant de 2.651.428. Tenint en compte que per cada plaça d’engreix surten al mercat anualment de l’ordre de 2,2 porcs, la producció anual de Ponent supera els 5,8 milions. La demarcació representa pràcticament el 15% del cens de tot Espanya, amb Osca en segona posició. Aquestes xifres les podem traduir en volum econòmic de negoci, amb uns 886 milions d’euros el 2018, el 57% del total de Catalunya d’aquest sector. L’any passat, per al qual no existeixen encara dades oficials de renda i producció agràries, serà clarament millor, la qual cosa previsiblement el situarà a nivells del turisme, amb mil milions d’euros. El 2019 va tancar amb uns resultats històrics per al sector porcí i aquest exercici ha arrancat també sense símptomes de debilitat. Agricultura estima que el mes passat els marges per a la producció van assolir els 33 cèntims d’euro per quilo. Parlem d’un preu de venda net d’1,40 euros el quilo, mentre que els costos de producció es mantenen continguts, gràcies, entre altres factors, als pinsos, en 1,07 euros. Aquestes són xifres mensuals, però si mirem resultats interanuals dels últims dotze mesos, el resultat es manté en nivells que fa encara poc temps ningú s’aventurava a augurar amb 27 cèntims per quilo. És evident que estem parlant d’un període excepcional per les vendes al gegant asiàtic per la PPA i que tard o d’hora es refredarà el mercat, però Lleida té en aquest sector un potencial incalculable que ha de cuidar i sostenir com a base fonamental del seu sector primari i econòmic. Però aquests arbres no ens han d’impedir veure el bosc, amb problemes sobre la taula que podrien provocar una bombolla similar a la que va patir el sector immobiliari amb la crisi que va arrancar el 2008. La pesta porcina africana sotja i tota precaució és poca, sense oblidar els purins i la seua eliminació encara no resolta i la competència de la carn artificial, que ja és al mercat. Per tant, la cautela ha d’imperar al sector, que ha de preparar-se per al futur amb innovació en l’agroalimentació i, per descomptat, millorar els preus als integrats que formen part de la primera baula del sector.