El món al revés

Durant els últims mesos, els partits independentistes catalans coincidien a reclamar una taula de diàleg amb el Govern central per resoldre la qüestió catalana i fins i tot es va fer lema en moltes manifestacions l’eslògan “Madrid, sit and talk”, retraient al Govern de l’Estat que es negués a asseure’s en una negociació bilateral. En les negociacions d’investidura, Sánchez i ERC van arribar a un acord per crear aquesta taula i obrir un període de negociacions i llavors va ser JxCat i el president Torra els que van exigir ser presents a la taula com a representants del Govern català per no quedar marginats pel protagonisme d’ERC. Es va solucionar amb l’entrevista entre Sánchez i Torra del 6 de febrer passat en un bon ambient i pocs acords però amb el compromís explícit que es reuniria la taula de diàleg entre els dos governs abans que finalitzés el mes. Ahir es va fer pública la proposta de Sánchez que es reunís la taula dilluns vinent i qui ara no té pressa, critica la convocatòria i s’hi mostra reticent és el mateix Torra, i JxCat, que fins fa poc era el més contundent a reclamar-la. I com comença a ser habitual, ERC discrepa i li sembla bé que es reuneixi aquest mes com havien pactat, no entén les reticències del seu soci de govern i fins i tot hi ha insinuacions que volen ajornar-la fins després de l’acte convocat per Puigdemont el dissabte 29 a Perpinyà. O sigui que ara ja es discuteix fins i tot per la data, amb l’agreujant que la proposta feta pel PSOE és conseqüència de l’acord assolit entre la portaveu socialista Adriana Lastra i el d’ERC, Gabriel Rufián, i que a JxCat no agrada gens el protagonisme d’ERC. Afegiu al còctel que els socialistes tenen pressa que es reuneixi la taula per garantir-se el suport dels republicans en la negociació dels pressupostos i tindran el món al revés: Madrid té pressa que es creï una taula de negociació, la Generalitat hi posa pegues i vol esperar i els socis del Govern català s’hi asseuran dividits d’entrada i amb estratègies diferents. Es fa difícil d’entendre per a tothom i encara més si s’incorporen matisos com la reunió de la comissió bilateral que també està pel mig o les exigències del relator que no estaven en l’acord inicial entre PSOE i ERC, però una altra vegada pesen més les estratègies de partit que les necessitats del país.