Delictes sexuals: només sí és sí

El Consell de Ministres va fer ahir el primer pas per aprovar la llei contra les violències sexuals que impulsa el departament que dirigeix Irene Montero. El text, pel qual desapareix l’abús sexual, posa el consentiment de la dona en el centre de tota relació i qualsevol penetració sense la seua voluntat expressa passa a ser violació. Ho defineix com una manifestació lliure “per actes exteriors, concloents i inequívocs” de la voluntat de “participar en l’acte”. L’avantprojecte empara les dones a partir dels 16 anys que hagin patit violència sexual, mutilació genital femenina, matrimoni forçat o tràfic amb finalitats d’explotació. La nova normativa contemplarà també modificacions en el Codi Penal, com la tipificació de l’assetjament de carrer com un delicte lleu, amb pena de localització permanent, treballs comunitaris o multa, i preveu canvis en les penes de delictes sexuals. Fins ara, perquè hi hagi agressió sexual, hi ha d’haver violència i intimidació. En cas contrari, es considerava només un abús, cosa que va provocar la reacció massiva de milions de dones a tot Espanya quan el tribunal de Navarra va condemnar tan sols per abusos els integrants de La Manada, que van violar grupalment una jove i després van difondre’n les imatges. Arran d’aquesta protesta multitudinària, que va fer vessar les injustícies patides per moltíssimes dones quan acudien als tribunals a denunciar una violació, es va iniciar el canvi legislatiu que està ara en el tram final. Una reforma necessària perquè les víctimes no siguin doblement ofeses, primer per l’agressor i després per un sistema judicial ancorat en el passat i en el patriarcat. També es pot destacar que s’afegeix com a agreujant que la víctima sigui parella o exparella de l’agressor o que aquest n’anul·li la voluntat mitjançant el subministrament de substàncies. També ho són que l’agressió sigui grupal, que existeixi un tracte degradant o violència extrema o que la víctima sigui especialment vulnerable. Aquesta remodelació ahir iniciada demostra, una vegada més, el poder del carrer davant de l’immobilisme i conservadorisme del sistema judicial. El terrorisme domèstic i el masclisme continuen sent el pa de cada dia al món en què vivim i les agressions sexuals són un dels seus principals exponents. Per això cal aplaudir totes les iniciatives com aquesta que pretenen un món igualitari entre homes i dones. És de justícia.