L'aigua, impuls de progrés

Que la modernització dels regadius és un projecte de país ningú ho posa en dubte. El Canal d’Urgell, juntament amb l’Aragó i Catalunya, Pinyana i ara també el Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer, i altres de menys nombrosos en regants i hectàrees, com el Segrià Sud, Garrigues Sud o alguns d’històrics o recents de les comarques de muntanya, són la base en què les comarques de Lleida han sustentat i sustenten el seu present i futur agroramader i agroalimetari. L’aigua i el seu bon aprofitament són vitals en temps de canvi climàtic per garantir les collites, aspersió, degoteig o decantació són fonamentals per a les produccions en un moment en què els pagesos veuen més negre que mai el seu futur pels baixos preus que se’ls paguen. A més, aquest estalvi hídric que comporta la modernització dels regadius és una garantia per als usos industrials, dels prioritaris de consum de boca, turístics o altres que requereixen l’aigua com a bé fonamental. Ahir, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va anunciar a Mollerussa el seu compromís de fer efectius 1,3 milions per al Canal d’Urgell i 11,3 en el Segarra-Garrigues, en el primer cas per a modernització i en el segon per a inversions de les noves adhesions i projectes de compensació ambiental. És indispensable que la Generalitat i la resta d’administracions s’impliquin en aquesta posada al dia dels canals perquè traspassen l’àmbit privat per ser un bé comú de tothom.

Prevenir sempre és millor que curar Totes les mesures de precaució que per indicació de les autoritats sanitàries poden ajudar a contenir l’expansió del Covid-19, un virus que no ens cansarem de repetir que és més perillós pel bloqueig econòmic i sanitari que podria comportar un gran nombre d’afectats que pel virus per si mateix, no són alarmisme, sinó un exercici de responsabilitat. Per tant, si residències de persones de la tercera edat, el col·lectiu més vulnerable, recomanen evitar visites si s’està refredat, és de sentit comú. Alarmisme, cap; precaució, sempre.