Covid-19 i distanciament social

Si els experts no s’equivoquen, i de moment no ho han fet, el coronavirus conviurà encara entre nosaltres en fase d’expansió durant entre dos i quatre mesos, que sens dubte és molt temps perquè, si no prenem les mesures oportunes, pugui propagar-se encara més i perjudicar, més si és possible, la nostra quotidianitat, la nostra economia, la nostra vida personal i social i, en definitiva, el nostre benestar col·lectiu. Per tant, convé seguir a ulls clucs les recomanacions de la comunitat mèdica. De moment, com ja hem anat dient aquests dies, convé fer de la higiene de mans un hàbit prioritari, així com evitar les aglomeracions. De la mateixa manera, els viatges, tant de feina com de lleure, han de seguir un protocol estricte, així com els esports o espectacles. S’imposa, doncs, per unes setmanes el distanciament social i la potenciació del teletreball i la substitució de la comunicació personal per l’online en tot allò que sigui factible i possible. Evidentment, aquestes mesures són fàcils de dir o escriure i molt complicades de dur-se a terme en alguns sectors com petites empreses sense experiència de treballar en xarxa o en alguns negocis i feines en què és indispensable la presència física. Per a aquestes últimes és imprescindible que els governs articulin una sèrie d’ajuts que puguin almenys compensar les pèrdues que tindran molts sectors. Paral·lelament a aquestes disposicions per frenar la propagació del coronavirus, seria convenient que els governs, les empreses i la mateixa societat aprofiti aquesta crisi per repensar els diners que destinem a la investigació i a la prevenció de virus com aquest, que són molt pocs en comparació a altres camps. Molts científics han d’emigrar per sobreviure i molts altres professionals amb gran talent malviuen amb sous irrisoris si els confrontem amb la transcendència per a la salut mundial que tenen les seues feines. En la crisi econòmica del 2008 van ser moltes les veus que van veure en aquesta recessió una oportunitat per millorar errors macroeconòmics que s’havien comès abans d’aquell any. Ara, amb l’emergència sanitària que ens ha portat l’epidèmia, seria del tot oportú que utilitzéssim en positiu el seu balanç per prioritzar la investigació mèdica com un assumpte vital per a la nostra supervivència.