Confinats i en estat d'alarma

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que el Consell de Ministres d’avui adoptarà “un conjunt de decisions excepcionals” a l’empara de la declaració de l’estat d’alarma que es decretarà en aquesta cita del gabinet. Les mesures, va advertir, “estaran orientades a mobilitzar tots els recursos del conjunt de l’Estat per protegir millor la salut de tots els ciutadans”. Des de recursos econòmics, sanitaris, “tant públics com privats, tant civils com també militars”, per a la protecció de les persones. És evident que aquesta decisió era improrrogable perquè els experts mèdics i epidemiològics fa dies que adverteixen i exigeixen mesures excepcionals per a una alarma sanitària mundial. La situació de Madrid, amb la meitat dels encomanats a tot Espanya, no admet més demores, i la Generalitat pren una encertada decisió al demanar el confinament de tot Catalunya. El coronavirus ja porta xifres exponencialment similars a la corba creixent viscuda a Itàlia i el tallafoc ha de ser dràstic si no volem col·lapsar tot el sistema sanitari, amb el consegüent perill que això comportaria per als contagiats pel Covid-19, però també per a la resta de malalts i emergències. Si les autoritats polítiques tenen la gran responsabilitat per aconseguir frenar aquesta pandèmia, els ciutadans corrents no n’estem exempts, més aviat al contrari. És la nostra actitud i hàbits personals els únics que poden vèncer el coronavirus. Les recomanacions d’higiene personal ja les hem repetit fins a la sacietat, però convé recordar també que els col·legis s’han tancat per tal d’evitar les aglomeracions de nens, de manera que la resposta correcta no és portar-los al parc o a casa d’amics, sinó confinar-los igual que als grans. Tampoc són saludables les aglomeracions que estem veient als supermercats, el proveïment està garantit perquè per molt estat d’alarma que hi hagi, els serveis bàsics com alimentació i farmàcies no es tancaran ni quedaran desatesos. I menys aconsellable és encara que persones de zones de risc com Madrid corrin a omplir els apartaments de la platja de zones menys contaminades com Múrcia o Aran. Sentit comú i responsabilitat col·lectiva és l’únic que ens ajudarà a superar aquesta difícil situació.