Aplaudiment al personal sanitari

Cada tarda la ciutadania surt als balcons per mostrar agraïment al personal sanitari amb un aplaudiment col·lectiu durant un minut. Ha estat un moviment espontani i més que justificat perquè en aquests moments d’incertesa col·lectiva, de nervis, de preocupació i fins i tot de temor, els que aporten confiança i insuflen esperança són els metges, les infermeres, el personal sanitari en conjunt, que està fent un esforç immens per combatre aquesta epidèmia, que no per anunciada deixa de ser menys nociva, que treballen sense parar per atendre els malalts i per investigar i buscar possibles remeis al virus. Sempre es mereixen el nostre aplaudiment perquè són els garants de la salut, perquè a Espanya hem tingut i tenim una sanitat pública excel·lent i perquè gràcies a ells tirarem endavant.

Però la seua abnegació no ha d’ocultar la manca de mitjans amb què han de fer front a l’allau d’intoxicats amb el virus, i és senzillament lamentable que el personal sanitari no disposi del material necessari i d’una cosa tan imprescindible com les màscares que reclama el personal de l’Arnau. Paguem ara les conseqüències de les retallades que es van aplicar durant la crisi econòmica, de manera que es van perdre més de 8.660 milions en els pressupostos del sistema nacional de salut entre el 2009 i el 2014, amb un descens del 12 per cent que no s’ha recuperat en anys posteriors. I ara ens trobem que faltaran llits en el pic de la crisi del Covid-19, que no es poden fer anàlisis a tots els possibles infectats, i són tristes les comparacions, però a Corea es feien 15.000 anàlisis diàries i aquí fins ara s’avaluen en uns 30.000 en total, menys que a Itàlia o a Israel perquè hi ha menys mitjans, i que falta personal sanitari, tant metges com infermeres, per atendre l’allau de possibles casos, tant per les carències endèmiques com pel nombre creixent d’afectats pel virus. Temps hi haurà per analitzar com s’ha afrontat la pandèmia i per valorar les decisions preses, perquè ara el més prioritari és combatre-la i ajudar en el que es pugui, però que serveixi l’actual situació per reflexionar sobre les prioritats pressupostàries, que tots valorem l’extraordinària sanitat pública que tenim i de passada que li donem suport, la recolzem i la dotem dels mitjans que necessita. Serà el millor aplaudiment.