Sanitat deteriorada per les retallades

La Generalitat va ser l’administració pionera a aplicar retallades en la sanitat en el moment àlgid de la crisi econòmica, després que Artur Mas assumís la presidència, i el van imitar pràcticament totes les comunitats, principalment per les retallades pressupostàries del Govern central. Llavors es va vendre al públic com una mesura provisional i es feia de manera que eliminava despeses que no afectaven els serveis essencials de la sanitat pública. Tanmateix, les retallades no van ser provisionals, sinó que es van consolidar, per la qual cosa el seu efecte ha anat en augment al prolongar-se’n la vigència. L’increment de les llistes d’espera en els últims anys n’és una prova, per molt que l’administració hagi adduït altres causes com l’envelliment de la població, la qual cosa, d’altra banda, hauria d’estar prevista en els pressupostos. També hi ha hagut altres conseqüències menys visibles per al conjunt de la població però que els professionals sanitaris coneixen de primera mà perquè han hagut de patir-los, com les restriccions en la contractació de personal i el deteriorament dels centres sanitaris per la falta de manteniment i renovació. No es tracta només que les instal·lacions hagin quedat antiquades, sinó que ha succeït el mateix amb moltíssims equips i material de diagnòstic i intervencions quirúrgiques. I, esclar, si no s’han destinat diners a qüestions tan necessàries per al dia a dia com aquestes, encara menys per a d’altres que en teoria eren secundàries, com el material de protecció sanitari per a epidèmies. I ara els professionals de la salut es veuen obligats a afrontar l’allau d’ingressos provocada per la pandèmia del coronavirus sense disposar no ja d’equip de protecció per a tothom, sinó que també falten articles tan bàsics com màscares i guants. Perquè tot i que encara sigui aviat per fer una anàlisi del que ha succeït, fa l’efecte que a la devastació de les retallades s’hi ha sumat la imprevisió de les autoritats sanitàries sobre l’epidèmia del coronavirus. Perquè quan ja feia unes setmanes que afectava la Xina, el missatge era de tranquil·litat i que el sistema públic estava preparat per afrontar-la, missatge que es va repetir quan va afectar de ple el nord d’Itàlia. Per això cal demanar-se si no es van perdre unes setmanes clau per dotar els centres sanitaris del material necessari.