Suport econòmic

Complim dos setmanes de confinament pel maleït coronavirus sense que les estadístiques acabin de trencar el biaix negatiu i ens atansem a final de mes sense que tampoc arribin bones notícies per a les butxaques, mentre que ens veiem sacsejats cada dia per una allau d’expedients de regulació temporal d’ocupació que afecten milió i mig de treballadors a Espanya, mig milió a Catalunya i uns 16.000 a Lleida, però que continuaran augmentant. Evidentment, el prioritari és combatre la pandèmia i prevenir la salut dels ciutadans i han de dedicar-s’hi els principals esforços perquè el personal sanitari pugui treballar, però aquest objectiu hauria de ser compatible amb el manteniment de l’activitat econòmica essencial, preservant les necessitats de la ciutadania i buscant fórmules per garantir la continuïtat del teixit econòmic del país. Es va anunciar un gran paquet de mesures econòmiques que representava el 20 per cent del Producte Interior Brut, però consistent bàsicament en avals per garantir la liquiditat de les empreses quan el gran problema que tenen ara, sobretot les pimes i els autònoms, és bàsicament de solvència, perquè s’han quedat durant una quinzena de dies sense ingressos mentre hauran d’afrontar les despeses fixes. Així ho reflecteix l’informe de Pimec sobre la situació, que mostra com el 78 per cent de les pimes considera el moment econòmic com a dolent o molt dolent i el 87,2 per cent ha registrat reducció de vendes i anul·lació de reserves, amb la qual cosa si no hi ha una moratòria de les despeses, inclosos els tributaris, tindran difícil superar la crisi derivada del coronavirus. I de moment es troba a faltar més concreció per part dels governants, que han anunciat grans plans però mantenen el cobrament d’impostos, tant els locals com els estatals, i sense que tampoc s’hagin concretat les mesures d’ajuts sectorials. També és descoratjador que les grans institucions tampoc es posen d’acord, com es va veure dijous a la Unió Europea, on Espanya i Itàlia van haver de bloquejar la cimera durant hores com a protesta davant dels plans poc ambiciosos per combatre la crisi de la resta de països. I tampoc en el G20 no es va veure l’impuls necessari per afrontar la recessió que, si algú no hi posa remei, arribarà quan superem la pandèmia. És ara el moment de solucionar-ho.