El remei i la malaltia

Cada vegada està més clar que l’emergència sanitària pel coronavirus ha agafat amb el peu canviat les autoritats, que reaccionen improvisadament mentre el virus s’engeganteix i el col·lapse dels hospitals assoleix nivells dramàtics. Ahir el Govern central va optar per un confinament total (tret de serveis essencials) que des de la Generalitat feia gairebé dos setmanes que es reclamava. L’administració catalana, per la seua part, sembla que ha reaccionat amb més contundència, però tampoc és per tirar coets. La falta de tests per determinar l’estat real de la població (ningú sap quants contagiats hi ha realment a Catalunya) és tan lamentable com a la resta de l’Estat, i el nivell d’infeccions entre el personal sanitari a causa d’un insuficient material de protecció és escandalós. Les autoritats espanyoles afirmen que han pres les mesures més dures d’Europa, però els ciutadans no els exigim que adoptin les mesures més dures, sinó les més eficaces (ho hauria estat, segons molts experts, confinar en el seu dia Madrid).

Demà s’inicia una nova etapa en aquesta lluita sense treva contra l’enemic invisible que obligarà milers de treballadors lleidatans a quedar-se a casa perquè només es mantindran els serveis essencials. Pedro Sánchez va anunciar ahir un permís retribuït que suposarà, a la pràctica, que s’“avancen” les vacances de Setmana Santa, a parer del president. Del 30 del març al 9 d’abril, tothom a casa. Després de la crisi, els empleats recuperaran les hores de treball no prestades de manera gradual i prolongada en el temps. Sens dubte, serà una manera de treure molta gent del carrer, però la mesura arriba quan ja s’ha tensat molt el sistema sanitari. A Lleida, on ja s’han registrat 40 morts per coronavirus i s’ha doblat el nombre d’aturats pels ERTO, s’ha habilitat l’Hotel Nastasi com a hospital de 80 llits davant de la imminent arribada del temut pic de la malaltia. I entre tanta notícia negativa, avui ens fem ressò de l’arribada al món de nens aliens a aquesta anòmala situació. La generació coronavirus naix en ple confinament, la qual cosa impedeix que avis i oncles coneguin els petits si no és a través de la pantalla. Per sort, aquesta pandèmia, al contrari que la del 1918, ens permet estar comunicats malgrat la distància profilàctica.