Falta de lideratges

Veient que més d’un terç de la humanitat està confinada, que el Covid-19 ja s’ha estès per 177 dels 195 països del món i que portem més de 721.000 afectats amb 35.000 morts, a dia d’avui és obligat preguntar-se com és que els governants mundials i les organitzacions supranacionals no van intervenir abans o no ho fan ara als països lliures de la pandèmia per evitar la propagació. Som víctimes del virus, però també d’una clamorosa falta de lideratges com proven les estúpides declaracions de dirigents com Trump, Bolsonaro o Johnson, que minimitzen l’impacte de la pandèmia i es mostren disposats a sacrificar bona part de la seua població a canvi de salvar l’economia, o com demostren els canvis de criteri dels països més afectats com Espanya i Itàlia i fins i tot els problemes de coordinació amb les autonomies o de transparència amb els grups d’oposició. No menys clamorós és el paper de les organitzacions supranacionals amb pressupostos multimilionaris i burocràcia multiplicada que no han estat capaços d’articular una resposta global. L’OMS va tardar a declarar la pandèmia i encara ara no s’albira un pla de prevenció per a les zones menys contaminades com l’Àfrica, on si arriba el coronavirus pot provocar una autèntica massacre sense que hagi servit d’exemple fins ara el que ha passat a la Xina, Itàlia o Espanya, per citar només els tres països més castigats. I tornant a Europa, més indignant encara és el paper de la Unió Europea, en què l’entossudiment de Merkel, obsessionada amb el deute públic quan milers d’europeus van morint cada dia, i el sempitern egoisme holandès, on es consideren sans i estalvis de la pandèmia, van frenar acords ambiciosos per ajudar i actuar immediatament com reclamaven Itàlia, Espanya, Portugal i França. I en principi es tractava de compra conjunta de material de protecció per a personal sanitari que es va plantejar al Consell de Ministres de la UE del 12 de març i no es va poder fer efectiu fins al 25 de març amb una licitació conjunta per als 25 països, fos quina fos la incidència del virus als seus respectius països. Si en casos de tanta urgència i tanta necessitat com aquesta, des de la UE es respon amb aquesta mesquinesa, caldrà que ens preguntem per a què serveix aquesta suposada Unió Europea i on queden els principis de solidaritat que van inspirar la seua creació.