L'honestedat de rectificar

Vivim moments complicats perquè gent del nostre entorn va engrossint gradualment les xifres de la pandèmia i quan a les estadístiques els posem rostre la inquietud es multiplica, però encara hi ha una cosa que provoca més angoixa i és la impotència per sortir de l’entrebanc: no hi ha fórmules màgiques per solucionar ni els problemes sanitaris, ni les conseqüències econòmiques. I desconfiïn dels gurus que prometen solucions instantànies per a aquests problemes perquè no hi ha sortida fàcil a unes situacions tan complexes. Els responsables sanitaris i els mateixos governants, i no només a Espanya, han hagut d’anar prenent decisions amb el mètode de prova i error, perquè no hi ha un vademècum que ens prescrigui la decisió que s’ha de prendre i evidentment s’han comès errors en totes les instàncies, i només cal recordar les crítiques conspiranoiques que es van fer a la suspensió del Mobile o els comentaris irònics dirigits als que acaparaven mascaretes o altres materials, dies abans que faltessin a tot el país perquè els responsables no havien previst l’amenaça que planava. Hi ha hagut errors i el pitjor és convertir les possibles equivocacions en armes llancívoles en aquests moments en què necessiten consensos forts i honestos i cal aplaudir quan es rectifica amb honestedat com va fer Sánchez quan va haver d’endurir el confinament per controlar l’expansió de contagis o com ha fet Torra a l’admetre que hi va haver errors a l’hora d’informar sobre les residències de gent gran o al reclamar l’ajuda de l’Exèrcit després de les reticències inicials. És pitjor persistir en l’equivocació per tossuderia o fals orgull o criticar amb acidesa els possibles errors dels altres i oblidant els propis com fan els dirigents d’un partit que va celebrar un míting el mateix 8 de març i els dirigents del qual van ser poc respectuosos amb la preceptiva quarantena. A ningú li agrada reconèixer que s’ha equivocat, però desgraciadament en aquesta crisi ningú està lliure de culpa, però dels errors també se n’aprèn i és d’agrair que es tingui la valentia i l’honestedat d’assumir-ho i que les decisions comptin amb el màxim suport possible, tant polític com social, i per aconseguir-ho seria bo que els que les prenen consultessin i escoltessin els representants d’altres partits i de tots els sectors. Amb lleialtat i sense que el virus emmetzini també les decisions polítiques.