Setmana Santa diferent

Hem entrat a la Setmana Santa, una de les més turístiques de l’any per a Lleida, que en aquesta ocasió presenta unes característiques completament diferents de les d’altres edicions. No hi ha hagut problemes amb l’operació sortida, més enllà d’alguns irresponsables que han volgut violar el confinament per desplaçar-se a les segones residències; tampoc s’ha notat l’inici de les vacances escolars perquè els estudiants segueixen a casa com des de fa més de tres setmanes, les processons i els actes religiosos hauran de ser virtuals, i fins i tot les previsions meteorològiques que cada any s’escrutaven amb atenció en vigílies d’aquestes vacances ens són ara relativament igual perquè no podem sortir de casa. Serà una Setmana Santa diferent en què caldrà buscar alternatives de lleure i entreteniment dins dels nostres domicilis i en què s’haurà de confiar que es confirmi la tendència que els contagis i les víctimes mortals pel coronavirus van minvant. Es notarà la diferència als nostres carrers, buits i sense processons, però sobretot a les comarques del Pirineu, on aquesta setmana era la més freqüentada de l’any, en la qual es concentrava el turisme de neu que feia els últims espeternecs, començaven els preparatius per als esports d’aventura, es multiplicava el turisme cultural i de naturalesa i es penjava el cartell de complet a la majoria dels establiments de les comarques pirinenques. Es calcula que el turisme de Setmana Santa generava a tot Espanya dos milions de contractes temporals que no es firmaran i continuaran engrossint les llistes de l’atur, i és evident que deixaran d’ingressar-se milions d’euros a les zones turístiques per la pèrdua de visitants, però no hi ha alternativa perquè la prioritat en aquests moments és mantenir el confinament per evitar més contagis. I com han advertit molts alcaldes de localitats turístiques: si estimem els nostres pobles, les nostres segones residències, hem de demostrar-ho no anant-hi i respectant el confinament perquè està en joc la salut d’aquests pobles, amb una edat mitjana molt elevada, en els quals la propagació del virus provocaria autèntics desastres. L’important és la salut col·lectiva i no se l’ha de posar en perill per unes vacances que es poden ajornar, perquè hi haurà temps per gaudir dels nostres pobles quan aquest malson acabi amb el suport de tots.