Trist paper d'Europa

Avui tornen a reunir-se els ministres d’Economia de la Unió Europea després que no es posessin d’acord en setze hores sobre com respondre al problema mundial del coronavirus, i cada vegada som més els que ens preguntem per a què serveix un organisme que s’embranca en bizantines discussions quan els ciutadans estan morint sense que les seues autoritats mobilitzin els diners necessaris per combatre la pandèmia, investigar-ne la curació i auxiliar els que ho necessiten. Ni tan sols en aquests moments d’emergència s’han superat les diferències entre el nord i el sud d’Europa, i tal com va passar després de l’esclat de la crisi financera, els rics exigeixen garanties als pobres que tornaran els diners que se’ls presti. Hi ha mig bilió d’euros, 500.000 milions, per concedir crèdits als països que ho necessiten, amb Itàlia, Espanya i França al capdavant per l’impacte del Covid-19, però els del nord, amb Holanda encapçalant unes fèrries exigències que comparteix parcialment Alemanya, reclamen que vagin al fons de rescat i sobretot demanen condicions més o menys draconianes, segons els casos, per fer efectius aquests ajuts. De moment, hi ha un consens ampli a aprovar part d’aquesta ajuda en crèdits exclusivament per combatre la crisi, però també aquí Holanda considera que si demanes diners prestats has d’acceptar alguna condició, sobre la qual de moment no hi ha acord i podria deixar-se en mans dels caps d’estat tenint en compte que els ministres d’Economia no es posen d’acord. A diferència del que va passar en la crisi econòmica que va acabar amb la intervenció de l’economia grega, ara estem parlant de vides i algú hauria d’explicar-los als representants holandesos que el deute es pot amortitzar, es poden ajornar els pagaments i fins es pot condonar perquè és negociable, però en canvi les vides humanes no es poden recuperar i estan morint persones a milers a la Unió Europea mentre els ministres discuteixen. Algú hauria de recordar-los a aquests arrogants europeus del nord que són els beneficiaris del mercat únic, que som els del sud els principals consumidors de les seues exportacions o dels productes que arriben al port de Rotterdam i que és important administrar bé els recursos, però molt més important és salvar vides. Si la Unió Europea no actua davant d’aquesta emergència, val a preguntar-se per a què serveix.