Pactes de la Moncloa

El president del Govern central convocarà la setmana que ve tots els partits polítics per impulsar uns nous Pactes de la Moncloa similars als que es van subscriure el 1977 per arribar a un gran acord que impulsi la reconstrucció social i econòmica d’Espanya i que tingui com a bandera la unitat que necessita el país, segons va concretar al ple del Congrés de dijous, que va ratificar l’ampliació del període d’alarma fins al 25 d’abril. En principi, tota idea de pacte, de consens, de gran acord és positiva i més en situacions d’emergència com la que vivim perquè implica consensos en les línies d’actuació, suport a les decisions pactades i més legitimació per a l’acció de govern. Però també hem de preguntar-nos, com fan des de l’oposició, “pactes, per a què?”, i assegurar a continuació que no n’hi haurà si és per atorgar un xec en blanc al Govern espanyol o per limitar-se a ratificar les seues decisions apaivagant possibles crítiques o com fan els partits independentistes si aquests nous pactes són per laminar les seues competències i per reforçar la centralitat aprofitant l’emergència. De moment, no semblen entusiasmats amb la proposta del Govern central, encara que lògicament caldrà conèixer les propostes de Sánchez per saber com vol aconseguir la reconstrucció social i econòmica del país. I també s’haurien de posar en context aquells pactes del 77, mitificats pels defensors de la transició, però que també van exigir notables ajustaments i importants sacrificis als més desfavorits i renúncies ideològiques bàsicament de l’esquerra per intentar consolidar la democràcia. Van ser positius per a l’economia en uns moments desastrosos, però tampoc van ser la panacea que alguns venen ara i tampoc som en un moment similar perquè ara la crisi, bàsicament, és sanitària, tot i que després es plantegi el problema de recuperar la situació anterior, però ara tenim un sistema productiu que fins al moment no s’ha vist danyat i unes disponibilitats econòmiques que al 77 tampoc hi havia. No obstant, com més gent estigui d’acord en la línia que s’ha de seguir, millor i benvinguts siguin els pactes, a nivell local o a nivell nacional, perquè tots els suports seran benvinguts per recuperar l’economia, però si som davant d’un problema global, també s’hauria de reclamar una resposta mundial, o almenys de la suposada Europa unida.