Promoció generalitzada

Tant la ministra d’Educació com el conseller Bargalló han posat un especial èmfasi en el fet que el que van decidir ahir govern i autonomies no és un aprovat general per als estudiants de primària i secundària, sinó una promoció de curs amb les avaluacions dels dos primers trimestres i repeticions únicament per a casos excepcionals. Ni és el mateix, ni significa el mateix perquè l’aprovat general, que quan es va aplicar en l’ensenyament espanyol va portar l’afegit de polític, iguala tots els estudiants, tant els que s’han esforçat durant el curs que s’ha pogut seguir com el que no amb una mateixa nota, l’aprovat, amb tot el que suposa d’injust i de negació de la cultura de l’esforç i de les ganes d’aprendre. A més, la concessió d’un aprovat general polític representaria dilapidar tot aquest tercer trimestre perquè difícilment es podria aconseguir una motivació de l’alumnat amb la nota ja decidida.

En canvi, la decisió que s’ha pres respectarà les avaluacions dels dos primers trimestres, amb la qual cosa la nota serà diferent segons els coneixements i l’aprenentatge de cada alumne, i d’aquesta manera es trenca la injustícia i l’homologació que representa l’aprovat general, s’aprofitarà el tercer trimestre i els treballs online per recuperar en cas de possibles suspensos i finalment es deixaran les repeticions per a casos molt excepcionals amb rendiment negatiu durant els primers trimestres i que no ha recuperat en el tercer, però en cap cas es podrà dir que ha suspès pel coronavirus. Pot ser que no sigui la decisió perfecta, però tenint en compte les circumstàncies que vivim poc més s’hi podia fer, perquè no és aconsellable que els estudiants tornin a les aules abans del juny per la mateixa situació sanitària i per com de complicat resultaria el distanciament. Tampoc semblava factible habilitar els mesos de juliol i agost com a lectius, tant pel clima com pels criteris pedagògics, i mantenir el curs online té el problema que una part dels alumnes no disposa dels equips informàtics necessaris, amb la qual cosa es corria el risc d’augmentar la desigualtat digital entre alumnes i tampoc era una solució justa. En conseqüència, s’ha optat per la menys injusta, però caldrà buscar fórmules perquè l’estiu també sigui formatiu i sobretot invertir i treballar per resoldre el dèficit digital de moltes escoles.