Temporers, transport i salut pública

El Govern central va aclarir divendres que temporers d’altres zones de l’Estat i d’altres països, com Romania i Bulgària, que són els que cada any subministren més mà d’obra, podran traslladar-se a Lleida per treballar a la fruita. De fet, la campanya ja ha començat de facto amb les tasques d’aclarida de fruiters. Aquest anunci ha servit per tranquil·litzar les organitzacions agràries, que des de l’inici de la crisi pel coronavirus han insistit en la necessitat d’articular mesures que permetin comptar amb la mà d’obra necessària en aquest sector, al voltant d’uns 30.000 treballadors cada temporada. Però aquest és només un primer pas, perquè hi ha diversos esculls més a superar. Un és el del transport. Les mesures per contenir els contagis del Covid dificulten l’arribada del personal romanès i búlgar, que ara es troba majoritàriament als països d’origen. L’opció de viatjar per carretera és inviable pel tancament de fronteres, cosa que faria necessari recórrer a l’avió. I a nivell local, el trasllat des dels llocs d’allotjament al camp és molt limitat, perquè els autobusos només poden omplir un terç de capacitat i als vehicles només poden anar el conductor i un passatger, o una persona per fila de seients si és una furgoneta. I el segon problema és el de l’allotjament. Cada any ens hem acostumat a veure com hi ha moltes persones que pernocten –o passen el dia quan no tenen feina– en cases o recintes amb unes males condicions de salubritat, on algunes comparteixen una habitació, i fins i tot resulta habitual veure a Lleida ciutat i altres municipis desenes que dormen al ras i es netegen a les fonts. Lògicament, cal vetllar perquè aquestes circumstàncies no es repeteixin aquest any, perquè són el contrari del que s’indica per evitar contagis de coronavirus. Això obliga a habilitar allotjaments en condicions i, amb el transport, dispara els costos en uns moments en què bona part de la producció arrossega anys de crisi de preus. Així que cal que les administracions es posin les piles de forma immediata per articular solucions, d’una banda per ajudar un sector essencial com és el fructícola i, de l’altra, per evitar situacions que posin en risc la salut pública. Aquesta és una qüestió supramunicipal, per la qual cosa ha de ser la Generalitat qui assumeixi el protagonisme en lloc de descarregar pes en els ajuntaments.