Un Sant Jordi molt viu

No hi va haver actes multitudinaris, ni tampoc es van abarrotar els carrers perquè la ciutadania és respectuosa amb el confinament, però la tradició de la diada de Sant Jordi és tan forta i està tan consolidada que la gent ho va celebrar a casa o a través de les xarxes, des dels balcons amb imaginació i sobretot amb ganes de superar aquesta situació que sanitàriament ens té en suspens i socialment ens té confinats, però no aïllats. Hi va haver roses i llibres, menys que altres anys, amb repartiment virtual en la majoria dels casos i amb el record als que lluiten contra la pandèmia a primera fila, als centres hospitalaris o a les residències, que encara que no rebessin físicament la rosa estan al cor de tota la societat, que té un deute de gratitud amb ells. I la gent va aprofitar la diada per mostrar solidaritat, empatia amb el veí de balcó o d’escala amb qui comparteix ara els aplaudiments de les vuit de la tarda i les possibles iniciatives de lleure, encara que guardant les distàncies, i sobretot va mostrar les ganes de viure, de tornar a gaudir de la companyia de familiars i amics, de sortir al carrer o als bars, de fer esport, de viatjar, de tantes coses a les quals durant la normalitat no donàvem la més mínima importància al ser les habituals i que ara enyorem i ens semblen fonamentals. Com diu la propaganda oficial, no hi ha dubte que tirarem endavant i ho superarem, amb dificultats i deixant vides pel camí, però tot ha de servir per enfortir-nos com a societat, per potenciar la solidaritat i perquè surti el millor de cadascú pensant sempre que cada dia pot ser Sant Jordi i que hi haurà moltes diades per celebrar.

Que serveixi també aquest esperit per reforçar i donar suport al món de la cultura, que celebrava el Dia del Llibre i que aquest any no ha pogut comptar amb els autors firmant llibres davant de cues de lectors perquè tot ha estat virtual. Però continuem tenint l’oportunitat de disfrutar de la lectura, dels llibres que teníem aparcats o que ens havien recomanat, als quals ara podem accedir en aquest confinament obligat que podem convertir en una oportunitat per a la lectura. Perquè certament, les administracions han d’ajudar el món cultural, però també els ciutadans hem d’aportar-hi el nostre gra de sorra.