Planificar la sortida

Després de sis setmanes de confinament, l’equivalent a tres períodes d’incubació del coronavirus, la situació sanitària sembla ben encarrilada amb més altes que contagis, xifres de morts per sota de 300 i amb hospitals i UCI a bon funcionament sense haver arribat al col·lapse que alguns havien anunciat. Estem en el bon camí i en conseqüència és normal que es comenci a planificar el desconfinament, que, com és lògic, ha començat pels menors, amb la primera sortida diumenge, que per a la Generalitat va ser un descontrol sense que el ministeri de l’Interior detectés incompliments generalitzats. Encara que no es posin d’acord ni en això, sembla que, dins d’un civisme general que ha imperat en tot el procés, hi va haver excepcions que caldrà vigilar i que fonamentalment es produeixen a les grans ciutats, on per la densitat de població és més fàcil que hi hagi massificació, tant en el transport públic com als centres de treball, i evidentment als parcs infantils. Del compliment de les normes com el distanciament, l’ús de mascaretes i guants i evitar les concentracions dependrà que no hi hagi rebrot de casos i que es pugui seguir amb la desescalada, però de la mateixa forma que no es viuen els mateixos problemes a les grans ciutats que en l’àmbit rural, també caldria plantejar que el procés s’adaptés a cada circumstància i que es valorés tant la incidència de la pandèmia a cada zona com els riscos de nous contagis, i tal com plantegen algunes autonomies, no s’haurien d’aplicar idèntics criteris a tot Espanya, ni tampoc a tot Catalunya.

A Lleida, per exemple, tenim més de 75 municipis que estan lliures de coronavirus i que han demostrat capacitat d’organització per prevenir contagis i que no haurien de seguir el mateix ritme de desconfinament que les barriades de la zona metropolitana, on en un bloc es concentra la mateixa població que en un dels nostres pobles i sense les zones verdes que podem disfrutar aquí. I el mateix que diem sobre les sortides dels menors, que es pot estendre als grans, hauria d’aplicar-se a algunes activitats econòmiques que guardin les normes sanitàries i no presentin riscos amb una planificació que contemplés una gradual tornada a la normalitat, començant per les zones que fins ara han estat lliures de virus.