Primer de Maig davant del virus

Tot és diferent i inusual des que va esclatar la pandèmia del coronavirus i la festa del Primer de Maig se celebra avui sense pancartes, sense manifestacions, encara que es mantingui tot l’esperit reivindicatiu d’una major justícia social. Una reivindicació especialment oportuna quan vivim la pitjor crisi sanitària de la història, però també la més dura caiguda econòmica, amb un descens del 5,2 del PIB en el primer trimestre, el més gran des de la Guerra Civil, que ja té dramàtiques conseqüències en el mercat laboral amb l’increment de l’atur fins al 14 per cent i una previsió que quatre milions de treballadors es veuran afectats en una mesura o una altra per expedients de regulació temporal d’ocupació. Amb aquestes condicionants, està clar que el d’avui és un Primer de Maig diferent, en el qual la prioritat és retre homenatge a tots els treballadors del sector sanitari, que amb el seu esforç, la seua abnegació i la seua dedicació pal·lien la falta de mitjans de què disposen, una altra conseqüència de les retallades pressupostàries que van aplicar amb fruïció governs del PP i de CiU, i combatent una pandèmia nova, de repercussions encara desconegudes. En segon lloc, aquest Primer de Maig hauria de servir per reconèixer la importància de l’ocupació, del lloc de treball, en uns moments en què comencen a destruir-se a milers, i en què els treballadors, però també els autònoms i els petits i mitjans empresaris, ens enfrontem a un període incert, complicat, en què haurem de valorar més que mai la nostra aportació i la nostra professionalitat per superar els problemes combatent la precarització, dignificant l’ocupació i evitant que algú intenti aprofitar-se de la situació per retrocedir en els avenços socials. I sobretot ha de ser el Primer de Maig de la solidaritat del món laboral amb els qui han patit o pateixen la malaltia, amb els qui no tenen feina o l’han perdut com a conseqüència d’aquesta crisi i amb els qui estan més necessitats. És el moment de reforçar els mecanismes de solidaritat i de reclamar que les administracions enforteixin les xarxes de protecció de l’Estat del Benestar, però també que individualment i a través de les nostres organitzacions col·laborem a ajudar els més febles. Serà la manera d’omplir de sentit aquest Primer de Maig i fer-lo més reivindicatiu que mai.