El principi del final?

Com hem estat informant en els últims dies, les festes majors brillaran per la seua absència aquest any o bé se celebraran, i algunes ja ho han fet, de forma molt diferent, amb activitats virtuals que s’han de seguir des de casa o des dels balcons i finestres. I algunes poblacions han tirat d’enginy per fer-les més amenes, com és el cas de Torre-serona, l’ajuntament de la qual va repartir equips de vermut per tots els domicilis per alegrar la commemoració. Malgrat això, ahir va ser un dia de festa gran encara que sense firetes, ni revetlles, ni exhibicions de cultura popular, i no només en algunes poblacions sinó en tots llocs. I és que després de gairebé 50 dies confinats a casa, amb l’excepció dels menors, que ja van sortir el cap de setmana passat, els ciutadans van poder tornar a gaudir dels carrers i espais a l’aire lliure, ja sigui passejant o fent esport. D’acord amb el que va poder veure’s ahir, aquest inici de la desescalada de la crisi del coronavirus es va dur a terme, la immensa majoria de casos, seguint les pautes marcades d’horaris i edats. I és bo que es respectin les regles perquè d’això depèn que aquesta recuperació de la normalitat iniciada ahir sigui definitiva o un simple parèntesi. Perquè no hem d’oblidar que, malgrat que les xifres de contagis i morts per Covid van descendint de forma gradual i esperançadora, és necessari no abaixar la guàrdia perquè no sabem com pot evolucionar una pandèmia com la que vivim, ja que és una situació sense precedents i un rebrot dels contagis podria comportar conseqüències encara més catastròfiques que les que estem patint.

En aquest sentit, es pot aplaudir el civisme de la gent, mantenint les mesures de seguretat com són respectar les distàncies i les franges horàries establertes o portar mascaretes, davant de lamentables espectacles com el protagonitzat divendres passat per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb un acte multitudinari per celebrar la clausura de l’hospital de campanya d’Ifema. Fa temps que ja ha passat a la història la màxima segons la qual els polítics donen exemple i ara és la societat la que exhibeix moltes més mostres de sentit comú que alguns dirigents.