L'alarma, en l'aire

Diumenge que ve, 10 de maig, acaba la tercera pròrroga de l’estat d’alarma, decretat el 14 de març, i no hi ha garanties que el Congrés ratifiqui demà la quarta pròrroga que demana el Govern central per regular la desescalada perquè tant els nacionalistes com el PP han mostrat oposició a donar suport a la iniciativa i fins i tot el Constitucional té intenció d’estudiar la legalitat de la mesura. Des del Govern espanyol es pressiona advertint que és l’alarma o el caos, però ahir no va aconseguir convèncer el PP, que manté que no té sentit prorrogar l’alarma més enllà dels seixanta dies que ja portarem i no és partidari d’entregar més xecs en blanc a Sánchez. El PNB supedita el seu suport al fet que es pacti la desescalada amb les autonomies i, en una línia semblant, Torra reclama que es tornin competències per donar suport a l’alarma, postura que comparteix ERC, amb la qual cosa en cas que no hi hagi canvis el Govern no tindria prou suports perquè el Congrés ratifiqui la mesura. Els problemes de coordinació sanitària i econòmica que es plantejarien si no es prorroga l’alarma seran de difícil solució si no es busca cap altra fórmula i afectarien els ajuts promesos que depenen de Madrid, els ERTO amb la vigència vinculada a l’estat d’alarma i fins i tot les mesures programades per a la desescalada. S’haurà de veure si el compromís de 16.000 milions per a les autonomies, la promesa de “cogovernança” en el desconfinament, l’adaptació de la desescalada a les àrees de salut i no a les províncies, com reclamen diverses comunitats, són prou argument per convèncer els reticents, però el cert és que els suports a les successives pròrrogues han anat minvant mentre es criticava Sánchez i el seu equip que no consensuessin decisions importants. En altres països amb problemes similars, 22 segons el ministre Illa, s’ha mantingut l’estat d’alarma fins a finals de maig, o fins i tot mitjans de juny en algun cas, però no han funcionat amb pròrrogues quinzenals com aquí, no tenen l’estructura autonòmica d’Espanya i fins i tot és probable que hi hagi hagut més consens, però sembla complicat ara articular una altra forma de funcionament en una etapa clau com és la primera fase de la desescalada. Ve a tomb la frase de Lincoln de no canviar de cavall enmig del corrent i caldrà demanar responsabilitat a tots per no confondre’ns d’adversari en aquests moments.