L'hora de l'economia

Des que va començar l’epidèmia, la salut ha estat la prioritat absoluta de tots, ciutadans i governants, i s’han pres les mesures pertinents per controlar els contagis, amb la qual cosa s’ha arribat al confinament i la paralització de la vida social i econòmica, i atendre els malalts. Encara no és el moment de cantar victòria, però per fi la corba està en descens, han baixat contagis i morts, no hi ha risc de col·lapse hospitalari i la mateixa consellera Vergés ha explicat que tret de la ciutat de Barcelona, a la resta de Catalunya només tenim una situació de risc moderat que permet iniciar la desescalada. Aquí s’ha optat per la prudència i només el Pirineu, Terres del Ebre i Tarragona passen a la fase 1, mentre que la plana de Lleida i la resta de Catalunya seguiran en fase 0 i contrasta que Madrid, la ciutat amb més casos i més contagis, hagi demanat passar a la fase 1. La decisió de frenar uns dies la desescalada al pla ha decebut empresaris i hotelers, que desitjarien més agilitat en la tornada a la normalitat i es mostren partidaris de compatibilitzar la prudència sanitària amb l’activitat econòmica. I certament, ara que la sanitat sembla controlada, s’ha de començar a pensar en l’economia perquè fins ara hi ha hagut més promeses que fets i s’està insistint més a anunciar estadístiques desastroses amb previsions d’enfonsament i atur generalitzat que a prendre mesures per evitar-les. Estaria bé que, a més d’anunciar-nos un negre panorama que tots som capaços d’entreveure, ens expliquessin com podem pal·liar-lo i sobretot que ens ajudessin en la travessia del desert, i estaria bé que a més dels responsables sanitaris comencessin a comparèixer ministres i consellers econòmics per explicar mesures concretes i com pensen ajudar les empreses a recuperar la’activitat i sobretot a mantenir l’ocupació. Sánchez va prometre en el seu dia milers de milions, però de moment l’únic que arriba a les pimes són crèdits ICO que han de ser avalats i amb interessos, que no són tan atractius com els que s’havien promès, i fins ara cap institució ha renunciat a cobrar els impostos, i ha promès a tot estirar moratòries que poden ser pa per avui, fam per demà. Certament, falta la resposta de la Unió Europea, però s’ha de començar a pensar en com salvar l’economia, que serà tan complicat com controlar la pandèmia.