Por del rebrot

Ha començat la fase 1 del denominat pla de transició a la nova normalitat pel qual mig Espanya i també mitja província augmenten la mobilitat amb l’obertura d’establiments de comerç i hostaleria amb certes limitacions, i la gran preocupació sanitària és que no hi hagi rebrots i passos enrere. La desescalada ha començat a les comarques del Pirineu a mig gas perquè va coincidir amb un dia plujós que no va impedir que s’ocupessin les terrasses fins on es podia i també esperant que es vagin ampliant les fases i es faciliti la mobilitat de turistes i ocupants de segones residències. Tots tenim ganes de recuperar certa normalitat, però després del que hem passat convé no precipitar-se i no espatllar el procés per voler accelerar la desescalada. Durant el cap de setmana hem vist com algunes autonomies es queixaven de tracte discriminatori per no haver passat a la fase 1 com havien reclamat i han arribat queixes d’Andalusia o València perquè algunes zones segueixen en fase 0 i també de Madrid, que, malgrat tenir els pitjors índexs, havia reclamat passar a fase 1, cosa que va provocar fins i tot la dimissió de la seua directora general de Salut. En això no es tracta d’arribar primers a cap meta, sinó d’arribar-hi bé i, com va advertir el coordinador Fernando Simón, no hi ha comunitats que aprovin, ni que suspenguin. Hi ha unes dades sobre els contagis dels últims catorze dies, les disponibilitats hospitalàries, la situació de les residències i els riscos de rebrot avaluats per una comissió d’experts i juntament amb cada autonomia es decideix, i s’opta per la prudència com ha fet la Generalitat o per les presses com pretenia Madrid. I el risc de voler córrer molt és que hi hagi rebrots com ha passat a Corea o a Alemanya i com podria succeir aquí amb una sortida descoordinada i massiva del confinament. De moment, ahir vam registrar la xifra més baixa de morts, 123, des del 16 de març, i Sanitat no vincula un possible repunt de casos amb la sortida dels nens, però s’ha de continuar vigilant més que mai, controlant la higiene i les distàncies perquè el perill més gran és el risc de rebrot, que representaria un pas enrere molt més decebedor que no saltar de fase. I si fem les coses bé, si continuem actuant amb responsabilitat individual i col·lectivament, tot apunta que la setmana que ve podrem saltar de fase.