Problemes de comunicació

L’embolic que s’ha muntat amb les rebaixes entre el ministeri de Sanitat i el d’Indústria i Consum amb interpretacions contradictòries mostra com la coordinació i sobretot la comunicació als ciutadans és una de les qüestions a millorar pel Govern central. Dissabte es publicava al BOE, quan mig Espanya es preparava per entrar en la fase 1 i l’altra seguia en fase 0, una disposició de Sanitat en la qual es prohibien les rebaixes a les botigues físiques i només es permetien online, però ahir, arran de les crítiques del sector, el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va matisar que sí que es permeten sempre que no hi hagi aglomeracions ni massificació. S’han donat rectificacions similars sobre la generalització de les proves o l’obligatorietat de les mascaretes, sobre el viatge a residències dins de la mateixa fase i província, sobre l’ocupació dels vols, sobre els horaris de sortides o sobre la interpretació de les fases de la desescalada o sobre l’adscripció d’una zona a l’altra, de manera que segons el mateix coordinador, per exemple, València estava sent una zona modèlica i l’endemà no canvia de fase sense que en donin més explicacions al seu president. Amb el globus sonda llançat ahir sobre la pròrroga d’un mes per a l’estat d’alarma, tot apunta que se seguirà un procés semblant d’anuncis i matisacions sobre un criteri diferent per aconseguir els suports parlamentaris necessaris com ja va succeir a l’última votació. I encara que certament és complicat gestionar una crisi desconeguda fins ara, i també la comunicació, el primer que caldria exigir és que no ens confonguin més als ciutadans amb versions contradictòries sobre el que decideixen. En aquests casos es recomana claredat, concisió i empatia per buscar complicitats, i ens hem trobat amb propaganda més que comunicació, i en això han coincidit el Govern central i el català amb compareixences diàries, exhaustives, repetitives i amb missatges més polítics que sanitaris, de manera que mentre uns recorrien a un to bèl·lic, amb l’error d’incorporar militars a les seues rodes de premsa, d’altres continuaven amb la tesi d’aquí ho fem abans i millor i tot el que fan allà està malament. Si no hi ha res de nou a anunciar o comentar, és millor callar, però quan comuniquis res has de fer-ho perquè t’entengui tothom i assegurar que no hauràs de rectificar l’endemà.