EDITORIAL
El retard amb els ERTO
Els expedients de regulació temporal d’ocupació articulats per fer front a l’impacte del coronavirus en l’economia van ser un primer bàlsam tant per a empreses com per als treballadors amb la reducció d’activitat per l’estat d’alarma i el confinament. És una mesura de flexibilització laboral que permet a les empreses suspendre o reduir els contractes de treball, de manera que segons l’activitat que mantinguin passen a cobrar parcialment o total la prestació d’atur. A diferència dels expedients de regulació d’ocupació, que representen una extinció del contracte entre treballador i empresa, aquí es manté el vincle perquè és una mesura temporal vinculada a unes circumstàncies extraordinàries, en aquest cas l’estat d’alarma, passades les quals es recuperen les mateixes condicions contractuals i a més es garanteix que els treballadors afectats per un ERTO no poden ser acomiadats. Davant de l’impacte del coronavirus en l’economia, el recurs als ERTO va ser generalitzat amb 3,3 milions de treballadors afectats a tot Espanya, amb possibilitat que encara s’incrementin segons les previsions del Govern central, i 30.198 a Lleida, que representa el 22 per cent dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social. Però el que implicava un alleujament per a uns ha motivat un malson per al Servei Públic d’Ocupació Estatal, que ha quedat materialment desbordat davant de l’allau de presentats, fins al punt que s’han registrat nombroses queixes per errors en la tramitació i sobretot retard en el pagament de les prestacions. Estem a mitjans de maig i alguns treballadors encara no han cobrat res des que es van aprovar els primers ERTO a mitjans de març, i la mateixa Generalitat considera que un terç dels treballadors afectats pels ERTO a Catalunya encara no ha cobrat, amb els consegüents problemes per sobreviure. A això cal afegir que s’han multiplicat les queixes perquè en una mateixa empresa els treballadors han cobrat diferents prestacions, que en altres casos s’ha retardat per errors en els expedients i que els gestors també estan materialment desbordats davant d’una situació nova i de tramitació complexa. Caldrà demanar a Treball que reforci els serveis del SEPE per evitar que la situació es prolongui i que una bona iniciativa es desaprofiti per errors en l’execució.