Retorn a les aules i conciliació

Tots els centres educatius ja porten més de dos mesos tancats, des del 13 de març, a causa de la pandèmia del coronavirus. Ara, la gran incògnita és si tots o la majoria obriran abans que acabi el curs o no ho faran fins a l’inici del vinent, al setembre. La incertesa és més gran perquè tant el Govern central com el departament d’Educació de la Generalitat han anat variant les previsions al llarg de les setmanes. A Catalunya, el conseller d’Educació va dir fa uns dies que la intenció era obrir els centres a partir de l’1 de juny, però només per a alumnes que es troben al final d’etapa, a Primària, ESO, FP o Batxillerat, i necessiten algun tipus d’orientació o suport, com també per a alumnes que hi anessin voluntàriament, com podria ser el cas de nens els pares dels quals treballen. Tanmateix, la consellera de Salut va afirmar divendres que confia a poder obrir tots els centres per a tots els alumnes. Mentrestant, sindicats de l’escola pública, representants dels pares i també de l’escola concertada afirmen que Educació no els ha transmès cap directriu ni els ha consultat. Tot plegat genera un debat que també està marcat per la difícil conciliació de la vida laboral i familiar sense escola. Però a l’abordar la conciliació, tots hauríem de ser conscients que aquesta no és una qüestió educativa, sinó social, i que no farem cap pas endavant, sinó tot el contrari, si el model econòmic afavoreix la proliferació de contractes precaris i mal pagats.

Batalla política per l’estat d’alarma El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que demanarà prorrogar un mes l’estat d’alarma, alhora que va precisar que serà diferent de l’actual i que servirà per anar tornant a les autonomies les competències recentralitzades, fent-ho d’entrada amb les que han assumit els ministeris de Defensa, Interior i Transports. Després d’aprovar l’última pròrroga amb el suport de Cs i PNB, aconseguir el suport parlamentari suficient serà complicat, perquè ni Govern central ni oposició no han apostat pel diàleg durant aquesta crisi malgrat la gran magnitud de la pandèmia.