Eleccions al juliol

Euskadi i Galícia celebraran les eleccions el 12 de juliol després que així ho aprovessin els respectius governs, establint nova data arran de l’ajornament obligat pel coronavirus de la primera convocatòria, fixada per al 5 d’abril. D’entrada, és un símptoma que tant Urkullu com Núñez Feijóo confien que ja haurem arribat a una relativa normalitat perquè pugui celebrar-se tant la campanya com les eleccions, encara que en els dos casos les respectives oposicions estaven en contra de la convocatòria i defensaven que se celebressin al setembre. Però tant Urkullu com Núñez Feijóo han preferit avançar-les per si hi hagués un rebrot de l’epidèmia a la tardor, que impediria les noves convocatòries amb el temps de legislatura ja esgotat, i perquè amb el nou calendari podran elaborar a la tardor els pressupostos per a l’any que ve. Sens dubte també deu haver pesat en la convocatòria el fet que tant Euskadi com sobretot Galícia han portat sense gaires polèmiques i amb bones dades la gestió del coronavirus, i que tant Urkullu com Núñez Feijóo tenen pressa a assegurar la seua previsible reelecció. Una altra qüestió és si estem en el moment de convocar eleccions, de contraposar programes o de celebrar actes electorals quan amb prou feines sortim del confinament i quan la primera preocupació de tothom és la salut i el control del virus. En altres països s’han celebrat eleccions malgrat la pandèmia i, per exemple, a Corea del Sud hi va haver rècord de participació a les legislatives de l’abril, mentre que França també va registrar rècord, però d’abstencions a les municipals del març; és evident que cap virus ha d’interferir en els processos democràtics ni impedir que els ciutadans seguim elegint els governants, encara que sí que es pot discrepar sobre els calendaris i sobre la incidència de la situació sanitària en el vot. I aquest debat sobre l’oportunitat d’unes eleccions amb la pandèmia també es viu a Catalunya quan es compleixen dos anys de la presidència de Quim Torra, sobre qui pesa una condemna d’inhabilitació per desobediència i sobre la qual ha de pronunciar-se el Suprem abans de la tardor. En principi, el mateix Torra va dir que convocaria eleccions després d’aprovar-se els pressupostos, però el coronavirus ho ha distorsionat tot i ara no té pressa, malgrat les urgències d’ERC. El Suprem ho pot precipitar tot.